Marius Petipa, mestre i coreògraf, nascut a Marsella, va regenerar el ballet clàssic. Treballant fonamentalment a Sant Petersburg, les seves coreografies han quedat com a obres mestres del ballet clàssic-romàntic. A Rússia, durant seixanta anys, la seva producció va ser quantiosa: 55 ballets en exclusiva, 21 en col·laboració y 37 per a diverses òperes. Només cal recordar les tres grans obres de Txaikovski: El Llac dels cignes, La Bella dorment i El Trencanous.
Entre d’altres reformes, Petipa va modificar el paper del ballarí masculí, donant-li més importància i virilitat. Encara que la protagonista femenina segueix tenint un gran espai, el ballarí participa amb solos i escenes de lluïment. Va ser tan minuciós en l’anotació dels moviments, que ens ha permès gaudir, 150 anys després, dels mateixos passos de la Pavlova, estrella llegendària d’aquells temps.
Fins el 15 de gener es celebra al CaixaForum l’exposició “Els ballets russos de Diaghilev, 1909-1929” que ens porta a l’època immediatament posterior, en que els ballets russos triomfaren a les grans capitals europees occidentals.
Encara que no cal parlar molt d’una obra tan coneguda com El Llac dels cignes, és interessant conèixer que va ser la primera partitura de ballet escrita per un compositor simfònic, Piotr I. Txaikovski. Malgrat això, va caldre la revisió definitiva d’en Petipa i Ivanov quasi 20 anys després per a què aquest ballet esdevingués una obra mítica del ballet clàssic. Aquest argument tan romàntic de dona-cigne (com el d’home llop) ha estat versionat en nombroses ocasions com ara “Black swan”, pel·lícula de Natalie Portman per la que va guanyar un òscar.
Tindrem l’oportunitat de veure “El llac dels cignes” el proper mes de febrer al Gran Teatre del Liceu de la mà del Corella Ballet de Castilla y León que s’ha convertit en a penes quatre anys en una de les companyies més prestigioses del món. Sembla mentida que l’Angel Corella pugui ballar, després de lluitar contra la falta de suport públic a Espanya, l’escassetat de recursos i els prejudicis que consideren el ballet com una cosa passada de moda.
Després de l’aposta per la dansa moderna feta per la Compañia Nacional de Danza, la companyia de Corella és l’única del país que es dedica al ballet clàssic. Malgrat que fa temps es va parlar del possible trasllat a Catalunya, ara mateix, de Companyia Nacional de Dansa, ni n’hi ha, ni se l’espera.
Ara, sense prejudicis i amb 4 minuts de temps, podeu veure a la Lopatkina morint com només el cigne d’en Petipa sap morir.
3 Comments
Gràcies per l’article. Vaig gaudir molt de l’exposició dels ballets
russos a Caixaforum i aquest article eixampla tot aquest tema.
Es d’agrair un post sobre dansa. Potser tinc més afecte per la dansa contemporània, però la qualitat és la qualitat i en aquest cas Petipa és un mestre.
Malauradament no vaig arribar a temps de visitar la expo del Caixaforum.
I realment és real la falta de recolzament públic per la dansa.
A veure si amb la teva recomanació el públic té més curiositat i consumeix més aquest producte cultural.
Gràcies pel teu post Escamillo, és molt didàctic. Segur que el miraré, em va despertar la curiositat la pel·lícula de Darren Aronofsky.