Guns N’ Roses. Appetite for destruction. [USA] : MCA, cop. 1987

Encara em visualitzo a l’habitació de casa dels pares escoltant pel meu disc-man aquell CD que va canviar i marcar la meva adolescència, un disc que era un plaer per els meus sentits, ho tenia tot: ritme, agressivitat, atreviment i era musicalment el més potent que havia escoltat. Em feia pensar que podia ser producte del mítics AC/DC o els immillorables Rolling Stones, aquell disc era Appetite for Destruction dels fantàstics Guns N’ Roses, van ser tot un descobriment per a mi.

Va ser el disc debut de la banda californiana encapçalada per l’atractiu Axel Rose i completada pels magnífics Slash, Duff Mackagan, Izzy Stradlin i Steve Adler.

Appetite for Destruction va ser un èxit poc previst per aquests nois de Los Angeles, ja que en un principi ho van tenir força complicat per poder difondre la seva música pels mitjans de comunicació. El problema principal va ser la portada del seu disc que era massa polèmica segons la cadena de televisió MTV (líder en projecció de videoclips als EEUU) ja que la mencionada portada original estava il·lustrada amb un robot que acabava de realitzar una agressió sexual a una noia.

Arran de l’escàndol, la banda va decidir canviar la portada del seu disc per la que tots la coneixem, la creu amb les cinc caricatures dels components.

Finalment la cadena MTV va decidir emetre a les quatre de la matinada el videoclip Welcome to the Jungle (pensant que hi passaria desapercebut), però tot el contrari, aquesta emissió va catapultar a la fama als Guns N’ Roses. El videoclip va tenir un impacte brutal entre els teleespectadors, la cadena no va parar de rebre peticions perquè es tornés a emetre el videoclip. Tota aquesta bogeria va provocar que el grup , que fins el moment havia venut 200.000 còpies del seu àlbum, passés a vendre milions.De fet, va esdevenir el disc debut més venut de la història amb més de 28 milions de còpies, amb 15 discos de platí i va estar setmanes i setmanes als número 1 de la llista dels billboard.

Està considerat un del millors discos de la història de la música rock gràcies a cançons com Sweet Child O’Mine, Welcome to the Jungle o Paradise City.