Villaró, Albert
Blau de Prússia
Barcelona: Columna, 2006

Andorra és un país, encara que males llengües en diguin “estanc amb bandera”, és un país. Un país petit entre dos de grans, i com amagat a les muntanyes, potser amb l’esperança que allà dalt no els molestaria ningú. No ha funcionat, des de mitjan segle XX la modernitat ha entrat a Andorra a tot tren, turisme, esquiadors i secret bancari han deixat el tradicional contraban com una activitat entre residual i artesana. A més a més aquest tragí de gent ha convertit les petites sis parròquies (que van acabar sent set: Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, La Massana, Encamp, Ordino i Canillo) on tothom es coneixia, en una cosa força més semblant a una ciutat, i a les ciutats hi ha crims, i si hi ha crims, hi ha policies.

 
Aquí és on apareix el protagonista d’aquesta sèrie de llibres, Andreu Boix, policia d’Andorra, el personatge creat per l’escriptor andorrà Albert Villaró.La majoria de temes que investiga tenen a veure amb temes financers o amb el contraban, tot i que de vegades hi ha crims més seriosos.

Això és el que passa a Blau de Prússia, primer volum de la sèrie, un dels camions que baixa runa d’Andorra cap a l’altra banda de la frontera porta un passatger, el cadàver d’una noia.

El cadàver no porta res que permeti identificar-la, Andorra és petit però no tant com per conèixer tothom, s’ha d’identificar la noia, trobar l’assassí i el perquè, i és en aquest darrer punt on descobrirem coses de la història d’Andorra, que no es pot dir que sigui un lloc on no passa mai res. Però un lloc on quan passa alguna cosa, afecta a tot el país, on quasi tots es coneixen i no és possible amagar res.

La segona història de la sèrie (per ara) és L’escala del dolor, i el començament no pot ser més andorrà. Tot i que Andorra és una democràcia compta amb dos caps d’estats, dos co-prínceps, que tenen unes funcions més protocol·làries que altra cosa, són el president de la república francesa i el bisbe de la Seu d’Urgell (per això la seu del bisbat té immunitat diplomàtica), i un d’aquests co-prínceps, concretament Sarkozy i Carla Bruni (el llibre és de 2012) visiten el principat.

Un principat on es pot fumar quasi a tot arreu, un dels cotxes més estesos és el Fiat Panda 4×4, i la caça és un esport de masses, sobretot quan arriba la setmana de l’isard o com en diuen ells de manera poc delicada: pujar a la muntanya a pelar cabres. Multitud de caçadors armats fins a les dents a dalt a muntanya, i el president de la República Francesa visitant el país, i Andreu Boix acompanyant el seguici perquè li ha tocat ser l’ombra de l'”home dels codis” (sí, ELS codis).

De moment només són dues, però potser ens trobem davant d’una sèrie que ens pot entretenir encara molts anys, Albert Villaró té una considerable obra a la seva esquena, abans i després d’Andreu Boix. Només esperem que no l’abandoni i que de tant en tant ens demostri que Andorra és molt més que comprar whisky i tabac al Punt de Trobada.