Gran entre els grans, pocs guardons li falten a un director teatral que va fundar el Nowy Teatr de Varsòvia, un recinte escènic que, si ha sobreviscut a l’anterior règim il·liberal polonès, és perquè depèn de l’ajuntament de la capital. L’any 2021 va obtenir el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia, en reconeixement a uns muntatges teatrals especialment innovadors que van des d’unes tragèdies gregues interpretades de la manera més subversiva fins a l’Àngels a Amèrica, de Tony Kushner, les creacions d’humor negre de l’israelià Hanoch Levin o bé posades en escena a grans teatres d’òpera com el Don Giovanni de Mozart o bé l’Alceste de Gluck, una creació de finals del segle XVIII per a la qual es va inspirar en el personatge de Lady Di. Aquest cop, Warlikowski pren entre les mans una novel·la d’un autor nascut a Sud-àfrica, però nacionalitzat australià, que està formada per diverses lliçons i un epíleg. Totes aquestes parts tenen com a protagonista una autora australiana d’edat avançada, un personatge de ficció que es diu així, Elizabeth Costello, i que, a més d’aquesta, apareix en altres novel·les de l’autor i, curiosament, també (amb el seu nom o esmentada per altres personatges) en cinc produccions de Warlikowski.  L’escriptora, una mena d’alter ego de Coetzee, està de viatge impartint conferències en països diversos del món, en les quals parla sobre filosofia, medi ambient i qüestions socials i existencials, i apel·la a la nostra consciència cridant l’atenció sobre el destí dels animals, la injustícia social i l’exclusió de la gent gran i els malalts.