Llasans, A. L. / Bayarri, Guillem. Zombiosis. Barcelona: Glénat, cop. 2008
Els zombis estan de moda. Amb aquesta frase començava el post d’en Conrad Nomikós sobre la mítica La noche de los muertos vivientes farà cosa d’un any.
I és que els zombis continuen estant de moda. I ara que acabem de tenir aquí el 30 Saló Internacional del Còmic de Barcelona aprofito per recomanar-vos aquesta curiositat.
Zombiosis va guanyar el Premi Tira Còmica Més Jove de 2007 amb uns dibuixos senzills i una trama molt nostra. Aquesta apocalipsi zombi està ambientada aquí, l’acció passa als Pirineus aragonesos i els protagonistes (catalans, espanyols o totes dues coses) intenten trobar la manera d’escapar cap al nord. S’hi parla en català, castellà i una mica de francès. I segons ens expliquen els autors a l’entrevista publicada a la web de Glénat, els hi va faltar temps per a repassar els diàlegs i fer que l’alcalde de Fraga parlés fragatí.
És un còmic que sense pretendre ser d’humor ens acaba fent riure inevitablement, sobretot al trobar-hi reflectits tòpics ben nostres i un cert punt de cutrerío espanyol d’aquest que ens agrada tant. Al meu parer, el millor del còmic és el final, que no desvetllaré -tranquils- però que ja us dic que ens deixa amb la boca oberta, un somriure d’incredulitat a la cara i un renec sortint dels llavis.
Un altre exemple de zombis que es passegen per la península i fins i tot per Barcelona el trobem a la premiadíssima saga [· Rec], que també estrena còmic aquesta primavera i ens ofereix 5 històries inèdites realitzades per diferents autors. Un d’aquests autors, Hernán Migoya, és alhora el responsable d’una novel·la zombi que m’ha fascinat: Una, grande y zombi.
Sota aquest evocador títol trobem una novel·la “pulp” i “burra” segons reconeix el mateix escriptor. I és que una trama que barreja elements tant dispars com en Zapatero, en Mariano, en Franco, en Fraga, l’incident de Palomares, els Boixos nois, crítics de cinema, productors corruptes i zombis a discreció ha de ser molt molt burra, bastant fantàstica, disparatadament gore i políticament delirant. Totalment recomanable!
7 Comments
Aquest títol encara no l’havia vist. Sembla força entretingut i li farè una ullada. També gràcies per les altres recomanacions sobre el còmic de la “peli” REC i aquest altre de “Una grande y zombi” que amb els teus comentaris de novel·la gore, “pulp” i fascinant té una pinta inmillorable per passar una estona de “mort”!
Sí, la veritat és que el còmic té bastant bona pinta … merci per la descoberta!
Aquest comics semblen estar molt interessants de llegir perquè mostra una novetat es una historia de zombis però ambientada a Catalñunya , cosa que li poden agradar a la gent que li agrada les histories de zombis i sòn catalans.
Té pinta de ser un “Jueves” de Zombies, molt bo!!!
M’ho agafo en préstec!
Hola a tots,
Aprofitant que parlem de zombis made in Spain, m’agradaria recomanar “LOS MUERTOS REVIVIENTES” de Jose Miguel Fonollosa, és una parodia del conegut comic “THE WALKING DEAD”. Molt divertit, de veritat.
Salutacions
l’acabo de llegir! a veure, jo em quedo amb l’original, The Walking Dead, però del Fonollosa i per a tots els amants dels gats, no us perdeu Miau, Miau 2 i la Guia Gatuna que acaba d’editar, aquí teniu el bloc on podeu veure quasi totes les tires: http://miaucomic.blogspot.com.es/ Gracis pels comentaris!
Bones! Sóc un dels autors de “Zombiosis” (el dibuixant, concretament) i et volia agraïr aquesta ressenya tan positiva d’un còmic que, en el seu moment, no va agradar a gairebé ningú, i que fins i tot els seus autors ja haviem oblidat. Moltes gràcies! Ha estat tota una injecció d’autoestima.
Sobre còmics de zombis, jo, com suposo que a la majoria, em quedo amb “The Walking Dead”. I és que Kirkman és molt Kirkman.