Taniguchi, Jiro / Masayuki, Kusumi. El Goumet solitario
Bilbao: Astberri, 2010
Kodoku no gumure, és el títol original d’aquest manga en japonès amb guió de Masayuki Kusumi i dibuixos de Jiro Taniguchi. Del mateix autor també són molt recomanables “El almanaque de mi padre” i “Un barrio muy lejano”. Un factor denominador de la seva obra és el costumisme i la gastronomia japonesa. A través de la mirada personal d’aquest comerciant viatger ens apropem al complex i apassionant univers de la gastronomia japonesa. Un comercial amb una gran mobilitat, que li permet viatjar a Tòquio i d’altres poblacions del Japó per visitar als seus clients, al llarg dels 19 capítols de l’obra passa per diferents restaurants populars en els seus recorreguts de feina. Cada capítol és un mostrari de la gastronomia popular japonesa, amb la descripció dels plats, amb el nom del plat, una petita explicació i comentaris interessants dels seu aspecte, color, aroma, textura… I el fil conductor de tota l’obra és aquest. I no tenim morts, ni sexe, ni acció amb persecucions… el llibre és un recorregut plàcid pels diferents plats comentats pel protagonista. Tota una delícia, que ens farà salivar i ens farà desitjar anar ràpidament al nostre japonès de referència. Tot un viatge pel Japó modern.
Aquesta obra és un retrat sociològic i gastronòmic del Japó que ens submergeix totalment en el món i els costums japonesos. Una menjar convencional al Japó està format pel washoku. Una porció d’arròs blanc cuit sense cap mena d’ingredient afegit. Aquest seria el shushoku o aliment bàsic. La seva porció diària de proteïnes. Aquest arròs s’acompanya del okazu o aliments secundaris, com la carn, el peix i les verdures.
El menú es completa amb una sopa de miso, feta de pasta de soja. L’equilibri de tots aquests plats és la clau d’un bon àpat i la obsessió del nostre del nostre gurmet, l’Inokashira.
La història és senzilla i vol apropar-nos al costat bo de la vida. Aquesta és la seva principal pretensió. I encara que aquest manga és en blanc i negre, això no li fa perdre cap mena de força. potser quan tenim el plat al davant, ens aniria meravellosament bé una petita imatge en color dels aliments, per comprovar com resulta la combinació cromàtica dels colors dels diferents aliments.
Per altre banda tenim la imatge preconcebuda del poble japonès, com persones amants del ordre i del perfecte equilibri en el seu entorn de vida i de feina, i en el següent vídeo podrem veure que potser el dibuixant Jiro Taniguchi treballant al seu estudi, com a creador i artista possiblement s’allunya una mica d’aquest cànon:
El gurmet manga és un subgènere consolidat al Japó. Desgraciadament a Occident no tenim aquest tipus de subgèneres centrat a la gastronomia i, per altre banda incomprensible, donat l’amplia oferta culinària de les diferents cuines i plats que tenim al nostre país. I per això no tenim exemples com el de la sèrie de gurmet manga Oishinbo (tot un clàssic al Japó) amb més de 100 volums dedicats a la recerca del menú definitiu. Pel nostre protagonista el moment de menjar és d’allò més sagrat i, això li serveix d’excusa per recórrer els carrers, les places, les estacions, els supermercats i també els bars, establiments i locals populars, sempre amb la idea de trobar un bon menjar. La seva obsessió és la del mos perfecte. A continuació podeu “clicar” per a veure un vídeo molt interessant sobre “El gourmet solitario”.
Els principals valors de la cultura japonesa com l’ordre, la rigidesa i la disciplina destaquen al manga i directament a la figura del protagonista. L’Inokashira es fixa en tot el que l’envolta: les persones, les seves conductes i els seus costums. Els diferents llocs visitats i el menjar li faran reflexionar sobre el seu passat i sobre la explicació de la seva solitud actual. Per gaudir de l’autèntica gastronomia japonesa dels barris i ciutats més populars del Japó necessita la solitud sense cap mena d’interferències. I això és el que realment demano als lectors d’aquest post i, principalment d’aquest manga. Temps i cap mena d’interferència… Salut i Bon profit!!
13 Comments
Geniàl!!
Estic totalment d’acord. Donen ganes d’acompanyar a l’Inokashira en qualsevol d’aquests recorreguts gastronòmics i no parar de fer fotos, de menjar i d’escoltar als habitants d’aquests barris tan autèntics.
Taniguchi és un dels grans del còmic actual. Barri llunyà i El almanaque de mi padre són dues obres majúscules, d’una gran intel•ligèncua narrativa i una enorme sensibilitat. Aquesta va directa a la llista de lectures pendents 🙂
Me’n alegro molt. Jo vaig gaudir moltíssim El almanaque de mi padre. Taniguchi és un creador imponent, per mi és ja un clàssic. I sempre amb aquesta forma seva de fer les narracions que transcendeixen al còmic, i ja són com una novel·la, un relat de molta qualitat…
M’encanta Taniguchi!
Si, jo estic enganxa’t amb obres seves com El Caminante, La Belleza de mi madre, la Cumbre de los Dioses… I sobretot del seu estil realista que el defineix tan bé.
¡Qué ganas de leerlo! La verdad es que me gusta mucho ver cómo la novela gráfica y el cómic va ganando prestigio en el mundo editorial 🙂
No te’ns cap excusa per no fer-ho. En aquest enllaç pots veure totes les biblioteques de Barcelona que tenen exemplars del Gourmet solitario: http://aladi.diba.cat/search~S10*cat?/tgourmet+solitario/tgourmet+solitario/1,1,1,B/holdings&FF=tgourmet+solitario&1,1,
I es llegeix d’una tirada….Bona lectura!
Sembla molt interessant aquest llibre per poder gaudir de la gastronomia japonesa…
Si el que realment t’interessa és la gastronomia japonesa estàs de sort. Ja que el protagonista va explicant els plats que més li agraden, les diferents maneres de preparar-ho, les combinacions més freqüents, els ingredients de cada plat, els preus d’un bon menú i moltes més coses que tindràs que descobrir llegint aquest fascinant còmic. Ja em faràs un comentari de les teves preferències gastronòmiques…
Es un llibre que pot ser molt interessant, perqué ens explica amb molt de detalls la gastronomia del Japó. Recomendable als que volen saber coses del pais oriental.
hola Fran, com veus acabo d’aterrar al vostre bloc i el trobo molt i molt interesant. Estic pensant (crec que ja es un fet..) que tornaré a “desempolsimar”, el carnet de biblioteca, he xafardejat la que em toca a mí, la de sant martí i tenen el cómic, i segur que em será de molta utilitat¡¡
Benvolguda Carmeta i també Benvolguda la escola de Cuina Cuinetes al nostre Bloc!
Dir-te en primer lloc que m’ha semblat molt interessant i professional la vostra proposta de cursos de cuina que feu actualment al Cuinetes. Teniu passió per la cuina i això es transmet clarament.
Destacar el vostre curs inicial de sushi que m’ha semblat d’allò més pràctic per poder fer a casa amb tota la qualitat i seguretat del món. I també hi ha d’altres cursos per fer pastissos, galetes…… dolços de tota mena… uuummmm! Es veu tot tant bo!
I també me’n alegro de la teva tornada a les biblioteques, a on podràs agafar llibres de gastronomia, cuina, còmic i d’altres. Benvolguda a les biblioteques i al Bibarnabloc!