Pepe Garfio

Truffaut, François. Fahrenheit 451. Universal, cop. 2003 El títol, una frase de la pel·lícula. Us en parlaré ben poc de la pel·lícula, millor que la veieu perquè potser cal  i molt pels volts de Sant Jordi i en els temps que corren. Teniu una bona oportunitat el dia 26 a les 18.30 a la Biblioteca Xavier Benguerel. Us parlaré més aviat de distòpies. Diuen que Fahrenheit 451 és una d’elles. Una distòpia (el contrari d’utopia) ens presenta una realitat en termes oposats als d’una societat ideal:  la manipulació i l’adoctrinament creen un món d’éssers totalment controlats i depenents, tot resta...

Bollaín, Iciar. También la lluvia. Madrid : Morena Films, DL 2011 – Sebastián, hay cosas más importantes que tu película. (Juan Carlos Aduviri/Daniel/Hatuey a Gael García Bernal/Sebastián) Cinema dintre del cinema: A la ciutat de Cochabamba a Bolívia, un equip de rodatge vol filmar una pel·lícula que doni la volta al mite de Colon, presentant el personatge amb la seva obsessió per l’or i el seu paper més de governador repressor que d’heroi descobridor i que dóna protagonisme a suposats crítics com fra Bartolomé de las Casas o el pare Montesinos. Durant el rodatge esclata a la ciutat la guerra de...

Moon, Fábio; Bà, Gabriel. Daytripper. Barcelona : Planeta DeAgostini, cop. 2010 Durant un temps una de les meves angoixes vitals era afrontar el moment de plantar-me davant el quiosc i decidir en què gastaria aquell més els meus minsos estalvis: Cimoc, Cairo o Comix Internacional (estar en fase underground, era un alleujament: directe a El Víbora). Desprès vaig abandonar el còmic o aquelles revistes ens van abandonar a tots i quan he tornat a sentir aquell ànsia, acostumat a històries que miraves d’una tirada sense cap problema, les novel·les gràfiques m’espantaven una mica. Daytripper és ideal per un fill pròdig d’aquells...

De Sica, Vittorio. Ladrón de bicicletas. Barcelona : Manga, cop. 2006 – Quan vulgui, capità, pot començar… Antonio Ricci, un més de la legió d’aturats de la postguerra italiana, troba feina com a fixador de cartells amb la condició que tingui una bicicleta que en realitat no posseeix. Empenyorant uns llençols aconsegueix el vehicle i la feina, però el primer dia, mentre enganxa un cartell d’una pel·lícula de Rita Hayworth li roben la bicicleta. En companyia del seu fill inicia una recerca creixentment sòrdida i desesperançada… alhora que reclama la seva dignitat i pare i fill es troben l’un a l’altre. Fins que troba...

Arias Carrión, Rafael. El Cine como espejo de lo social : ejercicio de análisis cinematográfico relacionado con las ciencias sociales. Madrid : Talasa, 2008. Som agosarats. No volem triar, ens agrada tot el bon cinema, hi és a tot arreu si saps mirar. Però, ara que comencem a col·laborar al cinema d’aquest bloc, millor no complicar-se l’existència i començar per un tema especialment estimat: el cinema compromès que retrata més els col·lectius que els grans herois imaginats, un cinema ple de carn i ossos que et remou alguna cosa coneguda, autèntica… cinema social? Potser. Un cinema que ara i aquí ens cal especialment?...

Wilder, Billy Perdición. Madrid : Suevia, 2007 L’única cosa que jo sabia de cinema era que és fa a les fosques, que hi ha moltes fileres de butaques i que l’última és la més interessant amb diferencia, però quan aquells genolls seguits de dona em van demanar que esbrinés alguna cosa de cinema negre i que fes una llista de sospitoses, li vaig vomitar no se quina cosa del diari que havia quedat obert a la taula… parlava d’un tal Lars Von Trier i el Dogma. Sé impressionar a una dona bonica quan m’ho proposo, creieu-me.