Wilder, Billy Perdición.
Madrid : Suevia, 2007
L’única cosa que jo sabia de cinema era que és fa a les fosques, que hi ha moltes fileres de butaques i que l’última és la més interessant amb diferencia, però quan aquells genolls seguits de dona em van demanar que esbrinés alguna cosa de cinema negre i que fes una llista de sospitoses, li vaig vomitar no se quina cosa del diari que havia quedat obert a la taula… parlava d’un tal Lars Von Trier i el Dogma. Sé impressionar a una dona bonica quan m’ho proposo, creieu-me.
A més a més des de que aquell refotut periodista suec i la seva amigueta informàtica s’han posat al negoci, no tinc cues a la porta del meu despatx, precisament. Vaig acceptar l’encàrrec. Era clar com l’aigua que aquella dona em mentia quan va dir que es deia Bcnegra. Feia més cara de Rita. Sóc bo amb els noms, ja ho podeu creure. No em va importar gaire, jo també faig anar alguna de tant en tant: tots tenim algun secret que ens pot donar problemes amb els veïns o la llei, si te’n vas de la llengua…
Vaig fer la meva feina habitual: prémer els cargols als meus Confidents (em deuen certs favors) i ficar els nassos a tot arreu (he rebut algun cop, coses de l’ofici). Jo, ja no vull saber res més, tinc altres assumptes (com, per exemple, salvar la pell: no és gran cosa, però és la única que tinc).
Continueu vosaltres la feina: us deixo el meu Informe i un tros de pel·lícula on trobareu algunes pistes. Jo tanco la barraca i toco el dos. Què??? No em feu riure, no us penso dir on vaig… no sóc nou en el negoci…!
Us haig de confessar que em creia més llest. Veient com caminava, com creuava les cames i com arrufava el nas, havia d’haver sabut que Bcnegra em donaria problemes: ara no puc parar de veure pel·lícules i llegir sobre cinema, em persegueix un exèrcit de pinxos i algun que altre poli. Si al menys m’hagués donat el seu telèfon…
Billy Wilder a les biblioteques
Guia de lectura BCNegra12. Biblioteques de Barcelona:
19 Comments
Benvingut P. Garfio!
Gràcies, marinera!
“Perdición” és una gran peli! Una d’aquelles, també, en que el nom original i el traduït no li fa justícia i perd tot el sentit!
Enorme Double indemnity (ho escric bé?)…punta de pelos, gallina de piel…
Magnífic informe, capità! No sabria per quin començar de tots els sospitosos que heu investigat. Són el pitjor, vull dir…el bo i millor de l’hampa!
Jo de tu no em ficaria gaire, però si ho fas et puc oferir una assegurança de vida, que m’haig de guanyar els gossets calents d’alguna manera…ja veus com està últimament el negoci de la pirateria. Certs filibusters volen el monopoli.
Gràcies pel teu enginyós post i també per aquesta guia que té un recull de pel·lícules que tinc moltes ganes de tornar a veure novament. Sempre és un plaer tornar als clàssics. I a més a més ara que és la Trobada de novel·la negra de Barcelona, BCN Negra 2012!
Gràcies a tu, Toga. I si, s’ha de menjar de tot, però els clàssics no tenen obsolescencia (ni progrmada nim llets) i el blanc i negre una expresivitat de la o. Per cert, vos en quina entrabancada la cosa de l’ull?
Disculpa el retard, però estava lluitant amb els mateixos maleits que em van fer perdre l’ull. Gent amb molt de poder i, que em van agafar per sorpresa. T’ofereixo la meva espassa per lluitar contra el mal, allà on s’amagui!!
死共通の敵
Li entenc perfectament, mestre, malgrat que ara he fondejat a un port que encara no ha posat preu al meu cap. Evidentment també pots contar amb mi, sobre tot si es tracta de lluitar contra aquells xuclasangs que surten als telenotícies. També pots contar amb la meva tripulació. Quan s’acabin el rom, s’entèn.
Salut!!
Garfio, jo sé quin és el teu secret… A mi no m’enganyes, tu ets la Rita!!!
Per tots els cofres de l’infern, mariner d’aigua dolça!!! Que fas que estàs amb aquesta joguina i no calfatejant aquell cascaró de mil parell de dimonis!!!! I cuida’t de totes les Ritas, que et farien quedar a terra!! Aaaaaiiiiiii, quan has d’aprendre del capità!!
En l’opinió de Woody Allen la millor pel·lícula mai filmada
Paraula de Woody.
Aquest post m’ha deixat impresionada les mevas ales no pares de agitar-se! es magnific mi pasaria hores contemplant-lo, felicitats!
segueix escrivint-hi siusplau! un peto!
Gràcies Wendy! Procuraré continuar la ruta. Un altre per a tu.
Dedicat al meu capità:
http://dabolico.blogspot.com/2005/04/peter-punk-leopoldo-mara-panero.html
En el trece, rue del percebe, vivo en la ausencia del deseo canalla. En la indigencia del garfio y la pata de palo. Y si la vida es un sueño, como dijo algún navegante atribulado, prefiero el trapecio, para verlas venir en movimiento.
…
Caballeros de bombín gastado, calcetín a rombos
de guante roto, de bufanda mugrienta en las húmedas noches de Marzo. Como el lindo gatito, fracasamos invariablemente, para diversión del personal que nos mira de reojo. Y como el Coyote, nunca llegamos a la hora, ni al lugar, ni en el momento preciso.
Prefiero el trapecio. Manolo García.
Latido se hace hemorragia,
clavado por el rumor de una piedra,
desgaja mirada altiva,
garfio ranurado en el deseo.