Truffaut, François. Fahrenheit 451. [S.l.]: Universal, cop. 2003

El títol, una frase de la pel·lícula. Us en parlaré ben poc de la pel·lícula, millor que la veieu perquè potser cal  i molt pels volts de Sant Jordi i en els temps que corren. Teniu una bona oportunitat el dia 26 a les 18.30 a la Biblioteca Xavier Benguerel. Us parlaré més aviat de distòpies. Diuen que Fahrenheit 451 és una d’elles. Una distòpia (el contrari d’utopia) ens presenta una realitat en termes oposats als d’una societat ideal:  la manipulació i l’adoctrinament creen un món d’éssers totalment controlats i depenents, tot resta ben reglat sota una façana de benevolència. Entre les més conegudes podem citar algunes novel·les com 1984, Un mundo feliz o Rebelión en la granja,  però el cinema, adaptant novel·les o creant nous guions ha produït moltes, des de Metrópolis, passant per Alphaville, Brazil o La naranja mecánica i acabant per les molt recents The road o No me abandones.

Fahrenheit 451 ens situa en un món on els bombers ja no es dediquen a apagar focs (les cases no són inflamables), la seva feina és cremar llibres, donat que, segons el govern, llegir impedeix la felicitat; al llegir els homes comencen a pensar i analitzar, es qüestionen tot el que els envolta i això els pot angoixar…

Les distòpies són un toc d’alerta esperonat per alguna cosa. Ray Bradbury crea la seva novel·la el 1953 pensant en el maccarthisme i la recent crema de llibres per part del nazisme i Truffaut va decidir fer l’adaptació cinematogràfica el 1966 segurament immers a  l’inquietud crítica que acabaria per esclatar al maig del 68.

Al llarg de l’història trobem molts exemples de moments en els que s’ha intentat destruir o controlar el pensament crític per preservar uns privilegis i tenir el control de la gent. Això s’ha concretat molt sovint amb els llibres i les manifestacions culturals: la recurrent crema de llibres, l’elaboració de llistes de llibres prohibits, la periòdica destrucció de biblioteques, el control sobre els continguts o la censura prèvia.

Fahrenheit 451 ens avisa dels perills de la manipulació i l’incultura, que ens fa inconscients, una altra manera de dir esclaus. Montag, el fidel bomber protagonista de la pel·lícula, coneix a Clarisse i comença a qüestionar-se tot, acabant per unir-se als rebels, que  es converteixen en homes-llibre per preservar la cultura. Els llibres i qualsevol manifestació cultural ens ajuden a entrenar el nostre sentit crític i ens poden dotar de criteri, ens ajuden a ser  més lliures, més conscients, a construir la nostra humanitat.  L’avís pot ser vigent sense que calgui foc ni una dictadura explícita: no fomentar la lectura i les altres manifestacions culturals, no educar el sentit crític, banalitzar els continguts i manipular la informació són perills prou reals.

Els rebels de la pel·lícula, a més de convertir-se en llibres fan altres coses: es parlen, es miren els ulls. somriuen… Segurament és que la cultura no està només en les grans obres consagrades, també o, sobre tot, està en les tertúlies de cafè i consisteix en estar oberts, ser descreguts, recollir dubtes. A les societats que ens mostren gairebé totes les distòpies, el govern totalitari de torn també vol controlar les relacions entre la gent. Es veu que també poden ser perilloses per l’ordre de les coses. Ens volen consumidors, ens diuen ciutadans, quan som persones en comunitat. Siguem inconformistes, llegim, anem al cinema, a exposicions, siguem descreguts, inventem, mirem-nos als ulls, parlem, toquem-nos.

Que es quedi en distòpia, que no esdevingui profecia.

Un desig.

Em poso.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=486LjfbxiBQ[/youtube]

 No eres como los demás. Y he visto a muchos, y los conozco. Cuando hablo, tú me miras. Anoche, cuando dije algo acerca de la luna, tú miraste hacia la luna. Los demás nunca harían algo así. Los demás me dejarían hablando sola o me amenazarían. Ahora nadie tiene tiempo para nadie. Tú eres uno de los pocos que me soportan, Por eso pienso que es muy extraño que seas un bombero, me parece que no es lo apropiado para tí.

Clarisse parlant a Montag