Tyler Durden

Picture of Tyler Durden
La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.
Picture of Tyler Durden
La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Guies

No s'ha trobat res

Ressenyes

23467138_10155828264854557_5507934429732303929_o

Rubén Pellejero al club de lectura de còmics de la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé

  El passat dia 9 de novembre, en la sessió oberta del Club de lectura de còmics, vam comptar amb la presència del dibuixant Rubén Pellejero (Badalona, 1952). En aquella sessió es comentaven dos còmics seus, Lobo de lluvia i Corto Maltés sota el sol de mitjanit. A la conversa que va mantenir amb els lectors va repassar alguns detalls de la seva experiència, tant en altres treballs com en els darrers i existosos Corto Maltés, vam començar parlant del mariner.     -Com va ser arribar a dibuixar Corto Maltes? L’editorial fundada per Pratt, i propietària dels drets, va...
cocaine

Cocaïna, farina, farlopa, neu...

  No sé massa com començar aquesta entrada. No es tracta de fer un estudi en profunditat del tema, ni de fer-ne apologia del consum. La cocaïna en particular i les drogues en general estan presents tant al món com a la ficció, i aniré per aquí. Cocaïna a la ficció, com a tema, en un parell de casos a tall d’exemple i en un darrer cas com a tema d’investigació. És una de les drogues més consumides, deixant a part el tabac i l’alcohol, a escala mundial, i un negoci monstruosament gran. Si volgués ser rigorós, hauria de remuntar-me als...
Jordi Benet Torpedo

Jordi Bernet, Fos a negre

Jordi Bernet va néixer a Barcelona el 1944 i és un dels nostres dibuixants de còmics més destacats. Tant el seu pare com el seu tiet treballaven en el món del còmic i això el va marcar i el va encarrilar. A la mort del seu pare va prendre el relleu del seu personatge més popular Doña Urraca, un relleu que va durar poc més d’un any, el dibuix de Jordi Bernet no tenia res a veure amb l’estil Bruguera. Influït pels clàssics americans va anar cap a un tipus de dibuix realista que en pocs anys el va portar...
Josep Pla

Collonades, o perdre-li la por a Josep Pla

Jo entenc que Josep Pla és un d’aquests autors que imposen. La seva obra completa ocupa uns tres metres, lletra petita i estreta i res de ficció (només un llibre, de fet, i d’aquella manera), els temes més diversos retratats pel seu talent una mica tocat per la tramuntana, com tots els empordanesos. És un dels mites de les lletres, un tòtem, un intocable, i no ha de ser així. Si per acostar-nos als seus llibres li hem de perdre el respecte a l’autor, posem-nos-hi!     Anem a la part negativa. Va col·laborar amb la intel·ligència franquista durant la guerra...
Rubén Pellejero

Rubén Pellejero visita la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé

  Fa molts anys que els dibuixants de casa nostra corren pel món i miren de tu a tu a artistes consagrats i indústries molt més potents que la pròpia. Alguns van acabar fent superherois, tant a Marvel com a DC. Havien triomfat. Quan algú confia en tu perquè dibuixis Flash, o els Vengadores o… has triomfat. No són personatges, són icones, transcendeixen el paper, són mites. Aquesta consideració no serveix per a tots els superherois, però els principals han entrat tant en la cultura popular que fins i tot els no-lectors de còmics els reconeixen. Això no només passa...
100 balas / Brian Azzarello; Eduardo Risso

100 balas... i tu què faries?

Brian Azzarello; Eduardo Risso 100 balas Barcelona: ECC, 2013-. 10v   Imagineu que sou una persona torturada, la vida us ha maltractat, heu patit desgràcies… I ara imagineu que arriba una persona que us explica qui és el responsable de les vostres desgràcies, segurament serà algú proper, us ofereix proves completament irrefutables. A més a més d’aquestes proves us entrega una pistola i 100 bales, si les feu servir ni la policia ni ningú us buscarà, amb aquestes bales teniu immunitat. Què feu?   La premissa és falsament senzilla, amb ella l’equip format per Azzarello i Risso van formar un dels...
proustknausgard

De Proust a Knausgård

  Hi ha lectors, hi ha lectors moderats, hi ha lectors que són molt lectors, i després ja hi ha uns lectors absolutament desequilibrats (dit amb “carinyo”) que es llegeixen coses com A la recerca del temps perdut (els set volums!) i el que un senyor noruec anomenat (és un dir) Knausgård ha decidit titular com el llibre de Hitler. Com que jo sóc un d’aquests desequilibrats sé de què parlo, o sigui que som-hi.   Marcel Proust va plasmar en la seva obra els records de pràcticament tota la seva vida. La vida d’un jove de casa molt bona a...
Dirty Works

Qui s'encarrega de la feina bruta? Dirty Works

Avui no parlaré d’un llibre, parlaré d’una editorial, perquè la feina bruta en el món editorial té algú que en respón, com a mínim en el seu nom, l’editorial Dirty Works (feina bruta). Dirty Works va ser fundada per Javier Lucini, Nacho Reig, Rosa van Wyk i Iban Sainz Jaio, i es dediquen a editar narrativa americana sureña. Jo els vaig descobrir gràcies al fet que van publicar un llibre de Harry Crews, un autor genial del qual ja he parlat aquí, i entre això i aquesta entrevista als xicots de l’editorial, doncs em vaig animar a provar altres dels seus llibres més enllà...
Symphony of Light

Xangai, abans i ara, vist per dues dones

La ciutat de Xangai és una de les més interessants de Xina. No és la imperial Pequín ni la colonial Hong Kong, però sí que és la ciutat més gran de la Xina i la més poblada del món amb quasi 18 milions d’habitants, i una de les ciutats amb una presència internacional més marcada. Xangai era una de les portes d’entrada a Xina, una ciutat oberta, això va ser important en alguns conflictes on la gent buscava un lloc on refugiar-se. Una ciutat tan gran, té una història interessant i plena de giragonses, sense ànims de ser exhaustiu (és...
Obres renegades

Era jove..., necessitava els diners... Obres renegades

  Aquesta frase és l’excusa típica, molts actors la fan servir quan després de fer-se famosos algú els descobreix un vergonyós passat en pelis de sèrie Z, telesèries infumables, i de vegades fins i tot porno. I aquest és el motiu d’encapçalar aquest article amb una foto de l’actriu Sibel Kekilli (molt recomanable Contra la pared), però no parlarem d’actors. Quatre nanos de Liverpool van gravar un disc, la cosa no tindria més transcendència si no fos perquè en algunes de les cançons era evident que s’havien begut com es diu vulgarment “l’aigua dels floreros”. Lennon com una cuba intentant cantar...
Jamas tendré 20-años - Jaime Martín

Jamás tendré 20 años, de Jaime Martín

Martín, Jaime Jamás tendré 20 años Barcelona: Norma, 2016   Amb la seva darrera obra (aquí les teniu totes) Jaime Martín s’ha fet mereixedor del premi del darrer Saló del Còmic de Barcelona a la millor obra publicada d’un autor espanyol (i el nom és així d’enrevessat perquè els autors espanyols bons quasi sempre publiquen a l’estranger, amb honroses excepcions). Si amb Las guerras silenciosas en Jaime Martín tirava dels records del pare, ara recula fins als avis. La seva àvia nascuda a Melilla complia 20 anys just el dia de la sublevació de les tropes que va portar a...
Paul Auster

Paul Auster, convidat especial de la 35a edició de la Setmana del Llibre en Català

  Aprofitant la presentació del seu darrer llibre (4 3 2 1) Paul Auster (Newark, 1947) passarà per Barcelona entre els dies 8 i 17 de setembre. Repassaré una mica qui és i què ha fet Paul Auster. La seva obra ha anat evolucionant, així com les apreciacions que se n’han fet. Aquesta entrada no serà un cant acrític a les virtuts de Paul Auster, fins i tot és possible que la seva imatge rebi alguna garrotada, som-hi! Paul Auster era un autor respectat i admirat. Es va anant fent famós, i els seus llibres es van començar a vendre, i...