Avui no parlaré d’un llibre, parlaré d’una editorial, perquè la feina bruta en el món editorial té algú que en respón, com a mínim en el seu nom, l’editorial Dirty Works (feina bruta). Dirty Works va ser fundada per Javier Lucini, Nacho Reig, Rosa van Wyk i Iban Sainz Jaio, i es dediquen a editar narrativa americana sureña. Jo els vaig descobrir gràcies al fet que van publicar un llibre de Harry Crews, un autor genial del qual ja he parlat aquí, i entre això i aquesta entrevista als xicots de l’editorial, doncs em vaig animar a provar altres dels seus llibres més enllà de Crews, va ser una gran decisió.
 

 
Com sempre que parlo de bons llibres he de fer l’avís de rigor: no són llibres per tothom. No per complicats o excessivament cultes, res d’això, són llibres perfectament comprensibles que expliquen una història, però són llibres durs. Els autors que els agraden a Dirty són autors que no estan per punyetes, la vida és dura i no hi ha temps per buscar eufemismes. Els protagonistes dels seus llibres han estat maltractats per la vida i han de gestionar una derrota anunciada. Tot i això no són llibres depriments, són llibres lluitadors, esmolats, calents, que punxen i cremen.

En aquest enllaç podeu trobar l’editorial parlant d’ells mateixos com uns atracadors, editen llibres com si planifiquessin un gran robatori; i aquí teniu els llibres publicats fins al moment, són 9 i me n’he llegit 5 però penso anar un a un, a per tots, i us recomano els seus llibres passats, presents i futurs (mentre mantinguin el criteri), són aquests:

 

 

 

 

 

 
Els altres no me’ls he llegit, excepte el darrer de la llista, un dels dos que de moment encara no hi són a les biblioteques.

• Volt / Alan Heathcock.- Barcelona: Dirty Works, 2016
• El hielo en el fin del mundo / Mark Richard.- Barcelona: Dirty Works, 2016
• Autobiografía de un búfalo pardo / Óscar Zeta Acostta.- Barcelona: Dirty Works, 2016
• Padre e hijo / Larry Brown.- Barcelona: Dirty Works, 2016
• Manifiesto redneck / Jim Goad.- Barcelona: Dirty Works, 2017

 

I ara deixeu-me que parli de coses més tècniques de l’edició. Coses com un cos de lletra i un tipus que siguin llegibles, i còmodes, un paper bo i una enquadernació de qualitat. Són coses que es donen per suposades, però que per desgràcia moltes editorials no cuiden com cal. Els de Dirty cuiden tant el contingut (les traduccions són molt bones) com el continent, llibres còmodes, macos i resistents fins i tot. És un detall però val la pena remarcar-ho.

Si Dirty Works manté el seu criteri, serà molt pràctic: si us agrada un llibre, us agradaran els altres i si no us agrada, mantenint-vos allunyats tot arreglat, no cal que digui en quin dels dos grups estic jo, oi?