Què és ideologia? La dibuixant de còmics i jueva nord-americana Sarah Glidden és autora de dos còmics autobiogràfics en els quals, a partir dels seus viatges a Orient Mitjà, mira d’entendre com una narrativa determinada pot generar imatges incompletes del món o presentar els fets des d’una òptica esbiaixada, legitimant situacions de desigualtat com la guerra o l’opressió.

El còmic Una judía americana perdida en Israel –anomenat originalment How to understand Israel in 60 days or less- narra el viatge de “dret de naixement” que Sarah fa a l’estat d’Israel. Aquests viatges en grup s’organitzen per tal que els jueus d’arran del món coneguin les arrels del judaisme i el projecte sionista israelià. El còmic reprodueix el recorregut que va fer la Sarah posant èmfasi als seus dubtes i les seves interrogacions, i mostrant els esforços i mecanismes amb les quals a l’estat d’Israel es construeix un relat propagandístic amb projecció internacional per tal de legitimar el projecte d’un estat colonial jueu a Orient Mitjà.

A Oscuridades Programadas la Sarah acompanya uns reporters nord-americans en treball d’investigació per Turquia, Siria i l’Iraq, ja acabada la Segona Guerra de l’Iraq, en companya d’un amic marine dels EUA que havia estat prèviament. El còmic fa incís en la dissonància cognitiva del seu amic entre com va viure la seva estada a Orient Mitjà –visualitzant-se com a membre d’un exèrcit alliberador- i com la població local va patir la guerra i l’ocupació.

La Sarah Glidden assenyala en aquests còmics que si els relats sobre determinats fets no sempre coincideixen ni són homogenis, la diferència respon sovint a interessos concrets que guanyen quan una narrativa pot convèncer d’alguna cosa. Un exemple contemporani molt estès són les notícies falses o les fakenews, però els marxistes van estudiar aquest fenomen en profunditat i el van anomenar ideologia.

Ideologia és un concepte desenvolupat pel filòsof alemany Karl Marx que fa referència a la mancança sistèmica d’un llenguatge propi que expressi les circumstàncies i necessitats reals d’un mateix o del col·lectiu al qual pertany. Segons Marx, el llenguatge que parlem per definir qui som o el món que ens envolta no és sovint creació nostra, sinó que som subjectes passius de valors i de mirades que reproduïm sense qüestionar ni comprendre el seu origen. L’acceptació d’aquests paradigmes lingüístics i conceptuals –sovint expressions dels interessos d’una minoria- ens impedeix descriure i defensar els nostres veritables interessos propis, que queden desdibuixats i ocults per aquests relats dominants.

El concepte d’ideologia entès d’aquesta manera –com un context lingüístic que envolta al subjecte acríticament- ha sigut desenvolupat per filòsofs com Louis Althusser, Antonio Gramsci o Slavoj Zizek, i avui dia pren força a l’hora de descriure l’impacte i l’hegemonia cultural de les xarxes socials, que a poc a poc estan desplaçant als mass media en el control i la producció d’ideologia.

Amb els seus còmics autobiogràfics, la Sarah Glidden fa una anàlisi política de la propaganda sionista i nord-americana que, encara que proclama les virtuts morals, polítiques i econòmiques dels seus règims, legitima i fonamenta la guerra i l’opressió social –barbàries que beneficien només a un grapat de persones.

La Sarah ens apropa d’aquesta manera als conflictes oberts i sagnants d’Orient Mitjà des de la mirada d’una jueva americana que vol comprendre el món per si mateixa, sense les ulleres de la seva ideologia.