Calvo, Guiomar

Geólogas: historia de las pioneras de las ciencias de la tierra

Córdoba: Guadalmazán, 2022

Amb motiu del dia 11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Ciència, volem destacar l’existència de dones científiques en l’actualitat, però també al llarg de la història, i reivindicar les seves aportacions, ja que elles també han contribuït, i contribueixen, al desenvolupament científic de la humanitat.
Visibilitzar-les, a més a més, permet que les nenes i les noies trobin en elles referents que fomentin l’elecció d’estudis en aquest camp, però també cal garantir polítiques per fomentar el seu accés als estudis i igualtat d’oportunitats així com intentar eliminar tots els obstacles socials i culturals que van trobar les seves predecessores.
Per aquesta raó, en aquest article us volem recomanar el llibre Geólogas: historia de las pioneras de las ciencias de la tierra de la geòloga Guiomar Calvo, en el que descobrirem els noms, les vides i les aportacions de les primeres dones que van estar relacionades amb aquesta branca de la ciència.
No és un llibre adreçat només a geòlogues o a un públic especialitzat, sinó que és un llibre molt interessant i recomanable per a tothom (Premio Prismas Casa de las Ciencias a la Divulgación 2021), perquè tot i que inclou alguns fragments més tècnics (descobriments), és molt amè de llegir i inclou moltes il·lustracions (dibuixos, retrats, portades de llibres, etc.).

Ha estructurat el text en 7 capítols:
En el primer capítol, “Pioneras”, l’autora ens presenta la relació de 4 dones amb la geologia:
-L’abadessa, escriptora, científica i compositora Hildegarda de Bingen (1098-1179) que en el seu Liber simplicis medicinae, un dels dos llibres del seu tractat de medicina Liber subtililatum diversarum naturarum creaturarumen, tracta de les propietats medicinals i físiques de les plantes, arbres i animals, però també de les roques (minerals) i dels metalls.
–Barbara Uthmann (1514-1575), empresària en els Monts Metàl·lics, que es va fer càrrec dels negocis de les mines de coure, fàbriques i fundacions a la mort del seu marit.
–Martine de Bertereau Châtelet (1590- c. 1642), que junt amb el seu marit, van viatjar per gran part d’Europa descobrint i explorant mines i jaciments. Va escriure, entre d’altres, Véritable déclaration de la descouverte des mines et minières de France.
–Mary Teresa Herbert (1686-1775), experta minera que es va encarregar d’algunes mines quan en una de les propietats del seu pare es va descobrir una veta molt rica en plom.

En el segon capítol, “Divulgadoras”, l’autora ens parla de dones que ja en els segles XVIII-XIX van escriure obres amb coneixements de geologia, tan divulgatives sobre ciència en general (amb algun apartat específic relacionat amb la geologia) com Almira Hart (1793-1884) o també dedicats únicament a la matèria com Haldimand Marcet (1769-1858), María Barton Hack (1777–1844) o Jane kilby (1783-1853), però també d’altres que ja es van dirigir a un públic més tècnic com Delvalle Lowry (1800-1859), Agnes Giberne (1845-1939) o la il·lustradora i escriptora de llibres infantils i de viatges, Maria Dundas Graham (1785- 1842), testimoni del terratrèmol del 19.11.1822 de Xile, del que va escriure el que seria un dels primers articles detallats sobre un terratrèmol i que es va publicar al Transactions of the Geological Society of London (1823), el primer de la revista escrit per una dona.

En el tercer capítol “Detrás de un gran hombre hay una gran mujer”, tracta d’algunes dones de qui ha quedat constància la seva participació (fent il·lustracions, ajudant a la recol·lecció i identificació de mostres, fent aportacions notables, etc.) en l’obra dels seus marits que són els que es van endur tots els mèrits. Però, tot i que hi ha alguns casos en els quals els marits sí que els van reconèixer el seu treball, com és el cas de l’escriptora i il·lustradora científica Orra White Hitchcock (1796-1863) casada amb Edward Hitchcock o el de la naturalista Elizabeth Cabot Agassiz (1822- 1907) casada amb Louis Agassiz; normalment, la majoria de les dones no van rebre un reconeixement adequat, o cap, per a les seves aportacions com és el cas de la geòloga Charlotte Hugonin Murchison (1788-1869) casada amb Roderick Impey Murchison, la paleontòloga i il·lustradora Mary Morland (1797-1857) casada amb William Buckland, la geòloga Mary Horner Lyell (1808-1873) casada amb Charles Lyell o, com el de la il·lustradora Mary Ann Woodhouse (1795-1869), casada amb Gideon Mantell, que van descobrir els primers fòssils d’iguanodon i, que a més, el seu marit va demanar en el prefaci de l’obra The fossils of the South Downs, indulgència per les il·lustracions de la seva dona, ja que eren les primeres que feia.

En el quart capítol, “Recolectoras de fósiles”, l’autora ens explica la vida de dones que van ser més que simplement “recol·lectores”:
-la paleontòloga Mary Anning (1799-1843) com feia el seu pare, va començar a recollir fòssils per a vendre’ls. El seu germà va descobrir el crani d’un ictiosaure i Mary va descobrir la resta de l’esquelet un any després. Va fer altres troballes importants.
– la paleontòloga Maria Matilda Gordon ( 1864-1939), que fou la primera dona a la qui es va atorgar el títol de doctor de Ciència de la Universitat de Londres i la primera dona que va rebre un doctorat a la Universitat de Munich. Tot i els seus descobriments i publicacions, molts homes científics no van reconèixer la seva feina.
-La paleontòloga Mignon Talbot (1869 – 1950) que es va descobrir l’esquelet gairebé complet del dinosaure Podokesaurus holyokensis.
Altres dones que apareixen en aquest capítol són: la que alguns consideren la primera dona geòloga, Etheldred Anna Maria Benett (1776-1845), la paleontòloga i il·lustradora Lady Eliza Maria Gordon-Cumming (1795-1842) que va recollir i estudiar fòssils aconseguint una reconeguda col·lecció que va il·lustrar junt amb la seva filla, Lady Anne Sieymour, Barbara Yelverton (1810 -1858) o Elizabeth Anderson Gray (1831-1924).

En el cinquè capítol, “A caballo entre el s. XIX y XX”, l’autora ens explica com, a partir d’aquesta època, les dones van poder començar a dedicar-se a l’estudi de disciplines relacionades amb la geologia sense superar tantes dificultats (o, almenys, aparentment). Les dones no només dibuixaran, recol·lectaran i col·leccionaran fòssils, sinó que també destacaran en altres disciplines i algunes començaran a tenir reconeixement com:
-La geòloga Florence Bascom (1862- 1945) molt coneguda per les seves aportacions a la petrografia (especialment a l’estudi de les roques cristal·lines).
-La geofísica i sismòloga Inge Lehmann (1888-1993) coneguda per descobrir que la Terra té un nucli intern sòlid a l’interior del nucli líquid més extern i per publicar articles (el més famós, el que va titular “P“) a partir de l’anàlisi dels resultats dels sismògrafs de Dinamarca i Groenlàndia.
Altres dones que apareixen al capítol són: la divulgadora i missionera Luella Miner (1861-1935), en minerologia destaca Catherine Alice Raisin (1855-1945) i les paleontòlogues Margaret Chorley Crosfield (1859-1952) i Gertrude Lilian Elles (1872-1960).

En el sisè capítol “Otras mujeres dignas de mención”, l’autora ens explica la tasca d’altres dones pioneres relacionades amb la geologia:
-La cristal·lògrafa Mary Winearls Porter (1886-1980) que fou una de mentores de Dorothy Hodgkin (1910-1994), guardonada amb el Premi Nobel de Química (1964).
-La paleontòloga Winifred Goldring (1888-1971), la primera dona presidenta de la Societat Paleontològica i vicepresidenta de la Societat Geològica Americana.
-L’experta en metal·lúrgica i cristal·lografia Constance Tipper (1894-1995) que va ser la primera persona a utilitzar el microscopi electrònic per a investigar l’origen de les fractures en els metalls.
-la geòloga Marguerite Thomas Williams (1895-1991), la primera afroamericana en guanyar un doctorat en geologia a EUA.
-l’oceanògrafa i cartògrafa Marie Tharp (1920-2006) que, conjuntament amb Bruce Heezen, va crear el primer mapa científic de tot el sòl oceànic, revelant l’existència de la dorsal mesoatlàntica i confirmant la teoria de la deriva continental.
-la geòloga Janet Vida Watson (1923-1985), la primera dona presidenta de la Societat Geològica de Londres.
Altres dones de qui es parla en aquest capítol són:
les paleontòlogues Maria Gortynskaia (1854-1938) i Carlotta Joaquina Maury (1874-1938); l’espeleòloga i geòloga Luella Agnes Owen (1852-1932); la paleobotànica Marie Carmichael Stopes (1880-1958); la primera geòloga canadenca Alice Evelyn Wilson (1881-1964) i la naturalista Marjorie Courtenay-Latimer (1907-2004).

En el setè capítol, “¿Y en España, qué?”, l’autora comença el capítol explicant el desenvolupament d’aquesta disciplina a Espanya, especialment pel que fa al seu ensenyament i a la creació de les societats científiques. Pel que fa a les pioneres, a Espanya trobaríem:
–Felipa Máxima de Cabeza que va escriure La señorita instruida, o sea, Manual del bello sexo (1854) a la que va incloure coneixements sobre diferents ciències entre les quals trobem també de geologia i mineralogia.
-La barcelonina Carmina Virgili Rodón (1927-2014), que va estudiar Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona on també després treballaria de professora, i que va ser la tercera dona catedràtica d’universitat a Espanya (a la Universidad de Oviedo) i una de les primeres deganes, la primera a l’àrea de Geologia (a la Facultad de Ciencias geológicas de la Universidad de Madrid).
Les altres dones que apareixen en aquest capítol són: la il·lustradora Teresa Madasú Celestino (1848-1917), la geòloga Maria Domínguez Astudillo (1895-1985), en fotogeologia destaca Concepción Bonet Muñoz (1916-2014), la cristal·lògrafa Purificación Fenoll (1935-), les paleontòlogues Maria Teresa Rodríguez Mellado (1921-1985) i Asunción Linares (1921-2005) i, en minerologia, Constanza Fernández-Nieto Fernández (1943-2007) i Josefina Besteiro Ráfales (1944-1994). Al final del capítol l’autora inclou una doble crítica: d’una banda, i tot i que, actualment, moltes dones estudien i treballen en el camp de la geologia, com passa a tota la resta, no s’ha arribat a la igualtat entre homes i dones; i, d’altra banda, fa una reivindicació de la importància d’aquesta ciència que ha quedat relegada a un segon pla de la geologia en l’educació secundària.
Al final de tot del llibre, apareix un llistat de dones relacionades amb la geologia on s’especifica el seu país d’origen i la seva especialitat.

Trobareu aquest i altres llibres sobre dones científiques a les Biblioteques de Barcelona.