Què s’amaga dins aquesta promesa del retorn a un passat millor? La nostàlgia és una trampa, una excusa, un bàlsam davant un futur incert, o una mirada reaccionària? Té sentit voler “recuperar el temps perdut” en un món d’acceleració constant i obsolescència programada?
Clara Ramas és professora de Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid, investiga el problema de la modernitat i el final des de l’obra de Marx, Hegel i Schmitt. És autora de l’assaig El tiempo perdido. Contra la edad dorada, una crítica del fantasma de la melancolia en política y filosofía (Arpa, 2024). També ha publicat, entre altres títols, la monografia Fetiche y mistificación capitalistas. La crítica de la economía política de MarxObre en una finestra nova (Brill, 2024). Ha estat diputada a l’Assemblea de Madrid
Pensar una biblioteca amb Clara Ramas
Umberto Eco diferenciava el diccionari de l’enciclopèdia. Mentre el primer fa referència al significat, el segon es pregunta pel sentit. El diccionari vol ser el més precís possible, es concentra en la denotació de les paraules. L’enciclopèdia obre l’idioma al context, a la connotació i a les relacions circumstancials. Podríem dir, doncs, que pensar una biblioteca compartida és pensar una enciclopèdia oberta, plena de vincles i promiscuïtats, de memòria, crítica i imaginació. Això és el que volem convocar quan convidem els participants de l’Escola de Pensament a Pensar una biblioteca. Una biblioteca que no es conforma amb definicions ni cànons. Que creix, i es modifica, amb l’encontre i la interrupció de la paraula viva.
Recordes la teva primera lectura? Quina va ser i per què creus que et va marcar?
Llegeixo des que tinc memòria, però algunes de les meves primeres lectures significatives van ser les següents:
- Una de literària: Cims borrascosos, d’Emily Brontë. L’atmosfera del títol feta realitat i feta personatges.
- Una de filosòfica: L’origen de l’obra d’art, de Heidegger. El llenguatge poderós i esotèric.
L’has tornat a llegir? Què li has trobat, un cop passat el temps?
- Cims borrascosos: encara no. Ho estic desitjant.
- L’origen de l’obra d’art: sí. Un poder conceptual aclaparador i en part perillós.
Es llegia a casa teva? Quin llibre hi havia llavors a la biblioteca familiar, i ara no podria faltar a la teva llibreria particular?
Sí, sobretot la meva mare. Crim i càstig, de Dostoievski, Orlando, de Virginia Woolf.
Un llibre que t’hagi regalat algú que t’importa especialment…
Antígonas, de George Steiner.
L’últim llibre que tu has regalat. I per què?
Poeta chileno, perquè em va commoure la seva bellesa íntima i nòmada (nòmada de llibres i de carrers).
Quin llibre tens a la tauleta de nit?
Los galgos, los galgos, de Sara Gallardo.
Quin llibre tens a la tauleta de feina?
Late Fascism, d’Alberto Toscano, i Fenomenologia de l’esperit, de Hegel.
Tres llibres que hagis llegit, durant el procés de creació d’un projecte, i que expliquin el que fas…
A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, Sol negro, de Julia Kristeva, i La permanencia en lo negativo, d’Slavoj Žižek.
Una escriptora o escriptor que no té res a veure amb el que fas o que no coincideix amb com tu veus el món i que, no obstant això, no has pogut deixar de llegir.
Javier Marías.
Un autor o autora per “pensar a les palpentes”.
Anne Carson.
Obres destacades que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona:
Steiner, George
Barcelona: Gedisa, 2013
Carson, Anne
Madrid: Vaso Roto Ediciones, 2024
