Què escapa a la nostra capacitat d’escolta? És l’oïda un sentit clau, però poc valorat del pensament? Aprendre a pensar és aprendre a escoltar? Què passaria si aprenguéssim a escoltar allò que escapa el que som capaços de pensar?
Ramón Andrés és assagista, poeta i estudiós de la música, autor de nombrosos estudis musicals i literaris. Guardonat amb nombrosos premis, com el Premio Nacional de Ensayo 2021, pel seu llibre Filosofía y consuelo de la música (Acantilado) o el Premio de la Crítica 2020 pel llibre de poesia Los árboles que nos quedan (Hiperión), entre d’altres, és autor d’una obra molt extensa. Entre els volums més recents, Despacio el mundo (Acantilado, 2024) o l’antologia poètica Oír las grietas (Hiperión, 2024).
Pensar una biblioteca amb Ramón Andrés
Umberto Eco diferenciava el diccionari de l’enciclopèdia. Mentre el primer fa referència al significat, el segon es pregunta pel sentit. El diccionari vol ser el més precís possible, es concentra en la denotació de les paraules. L’enciclopèdia obre l’idioma al context, a la connotació i a les relacions circumstancials. Podríem dir, doncs, que pensar una biblioteca compartida és pensar una enciclopèdia oberta, plena de vincles i promiscuïtats, de memòria, crítica i imaginació. Això és el que volem convocar quan convidem els participants de l’Escola de Pensament a Pensar una biblioteca. Una biblioteca que no es conforma amb definicions ni cànons. Que creix, i es modifica, amb l’encontre i la interrupció de la paraula viva.
Recordes la teva primera lectura? Quina va ser i per què creus que et va marcar?
Jo era molt petit, recordo de manera especial una Odisea reduïda i amb il·lustracions. Mai hauria imaginat que el llibre m’acompanyés al llarg de la vida.
L’has tornat a llegir? Què li has trobat, un cop passat el temps?
En part ha estat un material de treball per a mi, un material que canvia amb els anys, el metaforitzes, ho fas teu i ho compares amb la teva pròpia “odissea” personal. És més important la Ilíada, però sento gratitud per la Odisea.
Es llegia a casa teva? Quin llibre hi havia llavors a la biblioteca familiar, i ara no podria faltar a la teva llibreria particular?
Sí, es llegia, recordo llibres de Thomas Hardy i també de Stefan Zweig, Émile Zola i André Maurois, entre molts altres. Recordo Pardo Bazán i El Quijote. I llibres de música i de viatges, que m’impressionaven. Ara no trobo a faltar cap dels autors esmentats ―segueix amb mi Cervantes―, encara que he rellegit Zola i la poesia de Hardy.
Un llibre que t’hagi regalat algú que t’importa especialment…
Un bon amic m’ha regalat fa poc les Obras completas de José Jiménez Lozano.
L’últim llibre que tu has regalat. I per què?
N’he regalat dos, El Tao Te Ching i La ruta del silencio, d’Iñaki Preciado Idoeta. Els acostumo a regalar.
Quin llibre tens a la tauleta de nit?
La Correspondencia entre Hannah Arendt i Gershom Scholem, i també Un universo de la nada, de Lawrence M. Krauss, un astrofísic.
Quin llibre tens a la tauleta de feina?
De François Laruelle, Mystique philosophique à l’usage des contemporains.
Tres llibres que hagis llegit, durant el procés de creació d’un projecte, i que expliquin el que fas…
Depèn del que estigui treballant. Per a tres llibres molt diferents, que ara recordi, m’han servit de fonament els Diaris de la guerra d’Ernst Jünger; les Obras alemanas del Mestre Eckhart, i els Ensayos de Montaigne. També els diaris de Käthe Kollwitz.
Una escriptora o escriptor que no té res a veure amb el que fas o que no coincideix amb com tu veus el món i que, no obstant això, no has pogut deixar de llegir.
Agustina Bessa-Luís.
Un autor o autora per “pensar el que s’escapa”.
El sótano, de Thomas Bernhard.
Obres destacades que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona:
Preciado Idoeta, Iñaki
Madrid: Editorial Trotta, 2022
Krauss, Lawrence Maxwell
Barcelona: Pasado y Presente, 2013
6 Comments
La sessió amb ell a la Jaume Fuster amb el Lladó i la Garcés va ser genial. Merci per organitzar-ho
Gràcies, t’esperem a la propera sessió.
Una conversa ben interessant, com totes les d’aquest cicle.
Súper interesante, gracias por organizar este ciclo.
És sempre un plaer escoltar en Ramon Andrés. Ell com ningú sap posar en relleu la capacitat d’escolta en uns temps en que tothom té alguna cosa a dir però poca predisposició al silenci i la reflexió personal. Enhorabona per aquesta activitat tan necessària.
Vaig tenir la sort d’assistir a la sessió de Ramon Andrés dins el cicle Escola de Pensament, i encara ressona en mi la seva reflexió sobre la por al buit: “La gente no para de producir por miedo al vacío. Una nada que queremos llenar de sentido.” En un temps que ell mateix va descriure com la “societat acolxada”, dominada pel jo i per la manca d’escolta real, la seva invitació a aturar-nos i a escoltar —els altres i el silenci— va ser tan necessària com reveladora. Una conferència que obre espai per repensar-nos.