Delgado, Manuel. Elogi del vianant. del “model Barcelona” a la Barcelona real. Barcelona: Edicions 1984, 2005

“El meu origen és Barcelona, i sóc un llibre viatger. De destí en destí, faig amics amants de la lectura. Si em vols trobar, introdueix els meus números BCID 082-9745170, 930-9746913, 288-9747279, 183-9747325, 799-9745600, 190-9746689, 440-9746756, 708-9747080, 913-9747101, 494-9747110, 490-9747199, 230-9747200, 592-9747293 a la web www.bookcrossing.com i sabràs a quines biblioteques sóc demà. Llegeix-me i deixa’m viatjar.”

L’èxit de la marca Barcelona és inqüestionable. La ciutat està de moda, tal com posen de manifest els milers de turistes que la visiten a diari. Però darrere aquest èxit també s’amaga una ciutat amb greus problemes estructurals com són l’accés a l’habitatge, el treball precari, l’atur, la pobresa i la marginació.

En aquest llibre Manuel Delgado parla de l’ existència de dues ciutats, la Barcelona model, de maqueta, planificada per a l’èxit, controlada, sense conflictes,  sense vida, i la Barcelona real,  dels ciutadans de tota classe i condició, complexa, conflictiva i popular.  En definitiva la Barcelona del carrer.

Seria neci negar, reconeix l’autor, les evidències de millores estètiques, en infraestructures i en equipaments (escoles, zones verdes, xarxa de transport públic, biblioteques, poliesportius, etc.) i  les actuacions que han propiciat la millora de la qualitat de vida dels barris. No està en contra de la planificació sinó de la planificació de tot, de la planificació que sufoca la creativitat,  l’espontaneïtat, el vitalisme dels carrers que ha inspirat tants intel·lectuals, artistes, poetes, escriptors, cineastes, etc.

Un pla urbanístic mai és suficient per acabar amb problemes socials estructurals, més profunds. Delgado afirma que  les grans operacions urbanístiques que ha viscut la ciutat  han tingut com a objectiu amagar la pobresa i controlar  qualsevol expressió de dissidència, o de simple espontaneïtat ciutadana.

La crítica és encara  més demolidora quan com a antropòleg  analitza el tractament que es dona al fenomen de la immigració i de la diversitat cultural. El discurs hegemònic que s’està imposant  veu en la cultura la font de tots els conflictes. Segons aquests discurs, són les diferències culturals i no les desigualtats i les injustícies socials  les causants dels problemes de convivència.  No estaríem davant d’estructures polítiques, econòmiques i jurídiques antidemocràtiques i asimètriques que fomenten l’exclusió,  sinó d’un problema d’empatia, d’incomprensió vers l’altre. Per  Delgado, el Fòrum 2004 va ser l’exemple paradigmàtic  d’aquesta visió.

I per acabar, si voleu seguir les opinions i recomanacions d’aquest autor, podeu consultar el seu bloc “el cor de les aparences” i els seus llibres a les Biblioteques de Barcelona.