Llorens, Susana / Salanova, Marisa / Ventura, Mercedes. Tecnoestrés. Madrid : Síntesis, DL 2011
Els canvis tecnològics demanen a les persones que les utilitzen un procés d’adaptació continu que a vegades pot tenir conseqüències pernicioses no desitjades. El debat sobre els problemes derivats de l’ús (i abús) de les noves tecnologies no és una qüestió nova.
De fet, la primera vegada que es va parlar del terme tecnoestrès va ser a mitjans dels anys 80, quan el psiquiatra nord-americà Craig Brod va publicar el seu llibre Technostress: The Human Cost of the Computer Revolution (1984).
Aquest concepte pot ser definit com a “un estat psicològic negatiu relacionat amb l’ús de la tecnologia o amb l’amenaça del seu ús en un futur. Aquesta experiència es relaciona amb sentiments d’ansietat, fatiga mental, escepticisme i creences d’ineficàcia però també amb un ús excessiu i compulsiu”.
Es poden diferenciar, doncs, dues tipologies de l’experiència del tecnoestrès: el tecnostrain (més relacionat amb l’ansietat i la tensió que genera l’ús de la tecnologia i que tendeixen a experimentar-lo dones i treballadors de més edat, que tenen actitud negativa, poc nivell d’eficàcia, poca obertura a l’experiència i són més aviat introvertides) i la tecnoaddicció (que experimenten majoritàriament aquelles persones que fan servir la tecnologia de forma més intensiva, especialment els qui participen en relacions cibernètiques o jocs interactius).
Susana Llorens, Marisa Salanova i Mercedes Ventura proposen en el seu llibre Tecnoestrés un acostament al concepte d’aquesta patologia derivada de la interacció amb la tecnologia i la innovació constant, així com un seguit de protocols d’avaluació i diagnòstic.
També estableixen una sèrie d’estratègies de prevenció i intervenció del tecnoestrès. Es tracta de crear usuaris de tecnologia saludables i resistents, és a dir, que puguin sobreposar-se a contratemps i sortir-ne emocionalment reforçats.
En aquest sentit, resulta molt útil el decàleg de recomanacions per a l’usuari que es planteja a un dels capítols finals del llibre:
1. Diverteix-te amb la tecnologia
2. Don’t worry, be happy!
3. Sense pauses però sense presses
4. Perdona però no oblidis
5. Permet-te un caprici
6. Viu la vida laboral
7. També hi ha vida després de la tecnologia
7 Comments
Mmmm… Interessant! Què útil que seria que ens apropéssim al coneixement (a tot en general i en aquest cas al tecològic) a partir de la curiositat, de l’atracció, del gust per conèixer, en comptes de fer-ho empeses pel temor i la imposició, com acostuma a passar. Segur que aprendríem molt més i millor i no existiria el tecnoestrès. Ai, ens falta tant per aprendre a desaprendre!
Un poeta del s.XIX com jo no pot més que considerar bona part de les noves tecnologies com a “tonterías del viento”.
El tecnoestrès és una nova «malaltia» que patim moltes persones que habitualment treballem amb l’ordinador, naveguem per Internet, fem servir el telèfon mòbil i tenim a l’abast de la nostra vida quotidiana centenars d’aparells tecnològics, sense els que, diguem, gairebé no podem viure .
Un bon llibre per reflexionar.
Salvador
Realment es una passada la manera com estem enganxats a les noves tecnologies. No sabem passar sense el telèfon mòbil, el portàtil, etc. Jo també crec que és un bon llibre per reflexionar a fons.
llibre interessant ..,. cada cop més estem supeditats a la tecnologia
pot ser una bona lectura
-Si tot és tecnologia, si tot està a l’abast, si ara hem de posar-nos en dia en les noves aplicacions, però en quin grau diem “tecnoestress” en sentit patològic?
Ens hem de sentir orgullosos que podem utilitzar noves tecnologies, que suposem que ens ofereixen un pèl més de facilitats però també ens incomoda si estem endarrere i no sabem com utilitzar-les ja que ens condiciona moltes habilitats socials, condicions laborals i per un mateix.
Ens hem de renovar però alertar-nos que hi ha com sempre inconvenients, no seria l’estress.
L’estress és una forma que el nostre cos actua davant d’una situació que el “nostre sistema” considera que és crisi o en perill, per tant, es pot considerar que l’ “estres” és una resposta enfront a quelcom.
Però el cas és que nosaltres tenim la clau perque aquest l'”estress” que sentim enfront “Noves Tecnologies” el podem fer canalitzar per a una forma positiva d’arrivar a aconseguir algo i així disminuir l’estress i no sempre ha de ser negatiu. Si considero que l’estress és una resposta d’alerta que en cap cas es negatiu o positiu ja que et pot advertir i així Tu actuar segons la teva manera.
Trobo que en el decàleg de recomanacions per a l’usuari que es planteja a un dels capítols finals del llibre són interessants. Crec que el llibre és força innovador, interessant i commomedor ja que moltes persones només pensar en noves tecnologies s’esgarrapen o perque la nova societat s’ha de renovar a noves tecnologies. És un llibre molt actual i ple de situacions diverses però a la vegada actuals i comunes a la vida real.