“El meu origen és Barcelona, i sóc un llibre viatger. De destí en destí, faig amics amants de la lectura. Si em vols trobar, introdueix els meus números BCID 970-9746768, 065-9747288, 784-9745558, 259-9745559, 110-9745572, 584-9746664, 286-9746966, 135-9746977, 693-9747109, 541-9747155, 623-9747193, 181-9747282, 597-9747238 al web www.bookcrossing.com i sabràs a quines biblioteques seré demà. Llegeix-me i deixa’m viatjar.
Tothom coneix Antoni Gaudí i la seva obra, i en té la imatge d’un catòlic beat, quasi un sant, però en aquest llibre els autors el contemplen d’una manera força diferent de com ho han fet altres biògrafs de l’arquitecte: “anticlerical, laic, interessat per l’espiritisme i maçó” … la polèmica està servida.
Camins utòpics s’endinsa en els anys de joventut de l’arquitecte, quan només era un estudiant, i ressegueixen la seva vida comparant-la amb la història de Barcelona. Recorre una època apassionant de la nostra història, en un recorregut per vint anys intensos que van de la revolució de Setembre de 1868 fins a l’Exposició Universal de 1888. L’obra tracta de refer la història, els conflictes, la cultura, la vida quotidiana, així com la transformació de la ciutat.
El pensament de Fourier, Cabet, Ruskin i Williams Morris van ser determinants en la vida de molts artistes catalans. Gaudí, gran admirador de Morris, va ser un d’ells. També foren influenciats per aquestes idees, entre altres, Narcís Monturiol, Josep Anselm Clavé i Ildefons Cerdà.
Els autors s’han endinsat a l’època vuitcentista… i caminen pels carrers de la ciutat bulliciosa. Molt diferent de l’actual; però es precisament en aquelles dues dècades que Barcelona guarda les seves arrels més properes. L’època de les tertúlies a les rebotigues, les revistes satíriques, els Jocs Florals, les fondes dels sisos i de l’inici del catalanisme polític i de la Internacional obrera .. l’època dels camins utòpics que tindran una incidència en la transformació de Barcelona.
L’arquitecte
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 – Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català, reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de l’arquitectura. (Font: Viquipèdia)
S’han fet molts reportatges sobre la figura de Gaudí, aquí us en deixo un sobre els paisatges de l’arquitecte , en el programa De Vacances, emès a TV3. Compta amb la intervenció de la periodista Tate Cabré, gaudinista (experta en Gaudí). El vídeo transcorre entre els camps del seu Reus natal i els edificis de Barcelona.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-Vb9yFQ73GI[/youtube]
Els autors de Camins Utòpics
Ferran Aisa i Pàmpols, col·laborador habitual del diari Avui i de les revistes 20 minutos i Solidaridad Obrera, i documentalista de diverses exposicions com “Cent anys de cultura a l’Ateneu Enciclopèdic Popular” o “Salvador Dalí i Federico Lorca, la persistència de la memòria”. És autor també d’Una Història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999, Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta, El laberint roig, V. Colomer i J. Maurín, mestres i revolucionaris i La cultura anarquista a Catalunya.
Mei M. Vidal, productora i guionista de TVE i autora entre d’altres dels guions “Gaudí i el seus temps” i “Gaudí i la natura” i coautora de Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta.
1 Comment
Dir que de jove Gaudí era anticlerical o laic, vendrà llibres, però faltarà a la veritat. Si des de ben jove va buscar l’aixopluc de les classes dirigents, i entre elles l’Església i els bisbes! Tot això de l’anticlericalisme de Gaudí és un mite que va ser escampat després de mort Gaudí, durant el Noucentisme, per Josep Carner i d’altres.