Mansell, Clint. Black swan: original motion picture soundtrack. [S.l.]: Sony, 2010

L’obsessió i la desesperació són dos constants característiques del cinema del director Darren Aronofsky, ja des de les seves primeres pel·lícules com es pot comprovar a Pi, fe en el caos (1998) i sobretot a la seva segona pel·lícula com a director, Requiem por un sueño (2000). Ja integrat dins de la indústria nord-americana, va sorprendre a tothom amb la pel·lícula Cisne negro l’any 2010.

Aquesta pel·lícula és un clar exemple de les característiques del director, ja que retrata l’obsessió de la Nina, una ballarina que vol obtenir el paper protagonista en la nova versió del ballet clàssic d’El llac dels cignes, de Piotr Ilitx Txaikovski. I també, retrata la difícil relació entre la Nina i la seva mare. Cisne negro compta amb les interpretacions de Vincent Cassel, Mila Kunis, Winona Ryder, Barbara Hershey i Natalie Portman, per la qual va guanyar l’Òscar a la millor actriu protagonista.

El director va comptar amb el músic anglès Clint Mansell (Coventry, Regne Unit, 1963), que li ha compost les bandes sonores de totes les seves pel·lícules. Justament, el debut del compositor al cinema va venir de les mans de Darren Aronofsky amb la pel·lícula Pi, fe en el caos. Però va ser a la segona col·laboració amb el director, Requiem por un sueño, quan va adquirir més prestigi.

Aquest compositor també ha musicat pel·lícules d’altres directors, destacant les bandes sonores de Sahara (Breck Eisner, 2005), Definitivamente, quizás (Adam Brooks, 2008) i Moon (Duncan Jones, 2009).

La pel·lícula Cisne negro va marcar un punt d’inflexió en la carrera de tots dos, rebent Darren Aronofsky una candidatura a l’Òscar a la categoria de millor direcció.

La base de la banda sonora és la música de Piotr Ilitx Txaikovski pel ballet clàssic del llac dels cignes, adaptant-la pel seu ús dins la pel·lícula, i és aquí on es troba l’èxit de la composició, ja que hi ha moments de la música que sembla que soni el mateix ballet, però és un fragment original compost per Mansell.

Un altre punt que cal destacar és que la banda sonora arriba a descriure el comportament obsessiu de la protagonista. Són en aquests moments on trobareu unes peces músicals més fosques i opressives,  més dramàtiques.

Per aquesta composició musical, Clint Mansell va rebre moltes lloances de part de la crítica especialitzada, però malauradament no va rebre cap nominació a cap dels principals premis.

Si us agrada la banda sonora de Cisne negro, és molt recomanable la banda sonora de Requiem por un sueño i també la de Moon.