MacLaughlin, John
The Boston record
[S.l.] : Abstract Logix, 2014

Als seus 73 anys, el guitarrista anglès John McLaughlin és una llegenda viva del jazz-fusió. Com tot gran artista, McLaughlin hi ha sabut crear el seu propi univers musical: la seva barreja de rock, jazz i world music ha deixat empremta, i el seu estil virtuós i visceral, sigui amb la guitarra elèctrica o amb l’acústica, és reconeixible a l’instant.

A The Boston record, McLaughlin ens ofereix nou cançons, algunes més recents i d’altres més clàssiques, en un concert gravat en directe el 2014 al Berklee College of Music de Boston. El guitarrista és recolzat per la seva banda d’acompanyament, The 4th Dimension, formada pel percussionista indi Ranjit Barot, el baixista camerunès Etienne Mbappe i el teclista anglès Gary Husband.

The Boston record és un disc intens. Molt intens. Les cançons tenen aquella energia que transmeten els músics que gaudeixen tocant junts, que s’animen mútuament a donar una mica més d’ells mateixos a cada nota. McLaughlin ha tornat a distorsionar el so de la seva guitarra, tot i que manté el to gruixut i cremós dels darrers anys. Les seves abrasadores improvisacions són seguides de prop per la percussió atòmica de Barot, mentre Mbappe i Husband ofereixen un contrapunt rítmic i harmònic perfecte.

L’àlbum s’obre amb la peça Raju. Les notes inicials de la distorsionada guitarra de McLaughlin ens mantenen expectants, mentre els redobles de Barot van introduint-nos al cor de la cançó: una melodia vital, amb tocs de música índia, que flota sobre una base rítmica àgil i contundent a la vegada.

Com a bon músic de fusió, McLaughlin no s’ha sentit mai constret pels gèneres, i el segon tall del disc és un bon exemple. Little Miss Valley, una peça dels anys noranta, té un regust de blues, fins i tot a rock’n’roll, però la melodia juganera i l’harmonia alterada allunyen la composició dels clixés d’aquests gèneres. Destaca el baix d’Mbappe, que es llueix en un solo ple d’idees rítmiques.

Abbaji és un dels temes més emocionals del disc. “Love and understanding now”, canta Barot. Uns acords sostinguts de piano de Husband, amb un toc de flamenc, deixen espai perquè McLaughlin mostri una vegada més que sentiment i virtuosisme no són incompatibles, mentre els redobles i polirítmies de Barot acompanyen les notes de l’anglès.
 

 
Barot es torna a lluir al següent tema del disc, Echoes from then. Un títol molt encertat: la melodia rockera i la secció mitjana de la cançó, un blues de ritme irregular, recorda a certs temes de McLaughlin de principis dels setanta.
 

 
Després de l’implacable solo de McLaughlin, el solo de Barot: el percussionista es pren el seu temps per a fer créixer el solo, oferint-nos una gran mostra de cant konnakol, al que segueix una pluja de redobles, contratemps i explosions de plats.

Señor C.S., un duo entre Husband i McLaughlin, dóna pas a Call & Answer, un tema complex, de melodia i de ritme irregular. Husband té el seu moment, en un solo en la millor tradició del piano de jazz. A continuació, el solo més ferotge de McLaughlin de tot el disc: només acompanyat per Barot, ambdós músics mantenen una conversa musical adrenalínica, perseguint-se mútuament i llençant sobre el públic una allau de notes i redobles.

La bella balada Maharina ens dóna un respir abans del grand finale: Hijacked, amb la seva melodia complexa, tocada a l’uníson per McLaughlin i Mbappe, i You know You know, tema dels setanta celebrat pel públic, en el que els quatre músics intercanvien improvisacions en un altre diàleg col·lectiu.

Amb un McLaughlin en plena forma i una banda musculosa, The Boston record és un disc que ofereix les millors virtuts del jazz-rock. Si és la teva primera incursió en el gènere, potser el trobes aclaparador en una primera escolta, però t’acabarà agradant si aprecies la música virtuosa i amb força. Si ets fan del gènere, el gaudiràs sense reserves.