Bassani, Giorgio. El jardí dels Finzi-Contini. Barcelona : Proa, 2007

L’obra narrativa de Giorgio Bassani s’articula a través de las seva monumental obra: La novel·la de Ferrara. Aquest títol recull sis obres que Bassani va publicar al llarg de 25 anys i que acaben per convertir la ciutat de Ferrara en un món literari farcit de personatges, passions i misèries, dolor i joia.

Dels sis textos que formen el conjunt: Intramuros, Los lentes de oro, El jardín de los Finzi-Contini, Detrás de la puerta, La garza i El olor del heno; és El jardí dels Finzi-Contini el que ha esdevingut més conegut. I és que la novel·la de Bassani passa per ser un dels grans clàssics del segle XX, una novel·la insuperada sobre la intolerància i la violència, plena de lirisme i càrrega metafòrica, que apel·la  la tradició del paradís perdut de Milton.

LA CIUTAT

Ferrara és una ciutat de 150.000 habitats a 50 quilòmetres de Bolonya, dins de la regió d’Emilia-Romanya. La seva morfologia està determinada per la imponent presència del Castello Estense, un construcció de pedra vermella, envoltada per un fossar, on visqué la família d’Este, mecenes de la ciutat. Aquest castell divideix la Ferrara medieval, de traçat irregular, carrerons estrets i tortuosos, de la Ferrera renaixentista, primer disseny de ciutat moderna, de traçat quadricular amb grans avingudes, imitada posteriorment per París i per Cerdà a l’hora de idear el nostre Eixample. Ferrara veié néixer al poeta Ariosto, al monjo Savoranola, cremat per la inquisició per les seves idees herètiques o al cineasta Antonioni.

LA NOVEL·LA

La novel·la explica les peripècies del jove Giorgio, el seu enlluernament envers la família dels Finzi-Contini, les seves visites a la casa del Corso Ercole I d’Este, envoltada d’un enorme jardí que es configurarà alhora com refugi-presó dels esdeveniments que de mica en mica arraconen a la població jueva de la Ferrara de la dècada dels trenta del segle XX, espai històric en què el feixisme fa estralls. La novel·la narra la descoberta de l’amor, la  relació del narrador amb Micol, la filla dels Finzi-Contini, la descoberta intel·lectual junt amb el seu germà Alberto, i sobretot la relació amb el patriarca de la família, amic de Carducci i amant de la poesia i les arts.

Bildungsroman, autoficció, novel·la històrica de temps adversos, El jardí dels Finzi-Contini és un prodigi de la manera com cal diseccionar la violència sense anomenar-la.

 

L’adaptació cinematogràfica que Vittorio de Sica féu de la novel·la de Bassani va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en l’edició de 1971.