La població mundial no para de créixer a un ritme vertiginós. Dels 1.000 milions de persones que habitaven el planeta l’any 1800 es va passar als 6.000 milions amb el canvi del segle XX al XXI i ara ja se superen els 7.000 milions. Si voleu veure dades actualitzades a temps real, podeu consultar aquest comptador de població creat pel Departament de Comerç dels Estats Units.
Alimentar tants habitants és un problema seriós. Des de fa algun temps es parla de conceptes com crisi alimentària o crisi energètica.
El llibre que recomanem avui al Bibarnabloc Las cosechas del futuro escrit per la periodista, documentalista i directora de cinema Marie-Monique Robin planteja l’agricultura biològica com a la solució a la mancança d’aliments. En paraules de la mateixa autora:
“(…) Según la FAO, habrá que aumentar la producción agrícola un 70% si se quiere alimentar a los 9.000 millones de habitantes con los que contará el mundo en 2050. ¿Cómo lograrlo sin agotar definitivamente los recursos del planeta?
A lo que trata de responder este libro es a esta pregunta, fundamental para la supervivencia de la humanidad. Al contrario de mis libros anteriores, este no tiene el objetivo de ser exhaustivo porque lo he concebido como un diario de viajes donde asumo plenamente la elección de las historias que he decidido contar o la de los testigos que he conocido”.
Partint d’aquest plantejament, Robin analitza les experiències de nou països (Mèxic, Estats Units, Kenya, Malaui, Senegal, Alemanya, França, Índia i Japó) i arriba a algunes conclusions interessants.
La primera d’elles és que cal reduir el consum de carn, donat que la ramaderia consumeix molta més aigua que l’agricultura i a més és una de les causes principals de l’escalfament del planeta. Menjar menys carn també “es un medio de contribuir a resolver el problema del hambre en el mundo, ya que los cereales que no se comen los animales están disponibles para los seres humanos”.
I una altra d’aquestes conclusions és que la passió pels biocarburants constitueix una gran amenaça per a la seguretat alimentària. Omplir un dipòsit d’un cotxe amb 50 litres de bioetanols significa destruir 358 quilos de blat de moro.
Per finalitzar, us deixem amb un documental filmat per Marie-Monique Robin que parla dels avantatges de l’agroecologia davant l’agroquímica i que duu el mateix títol que el llibre.
D’altres documentals de l’autora són El mundo según Monsanto i El veneno que comemos.
3 Comments
Més que problema de alimentació, poder tindrem problema d’aigua i sobre tot problema de repartiment de treball i riquesa. Car si es continua pel cami que seguim darrerament, ja ens anirà prou malament. Més justicia i honradesa es el que cal. I sentit comú.
Molt suggeridora la reflexió sobre l’abús de les reserves naturals en la producció alimentaria i sobretot en els usos industrials de la producció del blat de moro.
Sembla molt interessant aquest llibre per al nostre futur i el del planeta
Si us interessa el tema, llegiu, de Gilles-Éric Séralini: “¿Nos envenenan? Transgénicos, pesticidas y otros tóxicos. Cómo afectan a nuestras vidas y cómo se ocultan sus consecuencias.”, d’Ediciones NED (2013).