Cunningham, Lori Bailey
El libro de los mandalas: patrones del universo
Vallromanes: Acanto, 2013

Us heu fixat alguna vegada en la geometria que hi ha en la natura? Heu pensat que aquesta geometria, matemàtica pura, té una relació filosòfica amb la nostra manera de veure la vida? El llibre s’endinsa en un text encisador amb unes fotografies que colpeixen el més íntim de la nostra sensibilitat. Són fotografies, sovint, de detalls petits augmentades amb càmeres de potència definida. Som un punt en l’univers, com a diversitat o unitat?

Els mandales tenen un significat profund. Per això, alguns metges recomanen acolorir-los amb lentitud perquè esdevenen referència cap a la unitat, cap al centre, cap a un punt. De fet, l’autora comença tot explicant que el naixement d’un sol punt des del buit és el gran miracle de la creació, però, no ens enganyem, el punt conté el no-res.

Així comencem el viatge des d’un punt. Després ve el cercle, tot un símbol d’unitat que té el camí cap a l’esfera (tres dimensions). Altres formes esdevenen una conseqüència, com els triangles, símbols de l’energia. El llibre també esmenta la significació de les formes geomètriques en les religions. El triangle mateix té un significat profund en la religió catòlica, hinduista i islàmica. Per exemple, els hinduistes tenen tres Déus remarcables: Brahma, el creador; Vishnu, el conservador; Shiva, el transformador o destructor. El cinc conté el simbolisme dels quatre elements –terra, aigua, aire i foc– i el cinquè element: l’èter o el buit.

Quan parla del pentàgon saltem al número màgic de la proporció àuria. La proporció àuria és una mesura matemàtica freqüent en la natura, en l’art, en l’arquitectura i també en el cos humà. Està lligada a la sèrie matemàtica de Fibonacci. Tres formes geomètriques d’interès són també els radials, que emanen explosió i naixement; l’espiral com a creixement exponencial, en què l’origen i el punt final estan lligats per un recorregut sinusoïdal. Les partícules subatòmiques d’un accelerador de partícules deixen trajectòries espirals.

Cap al final del llibre sorgeixen formes més complexes: les ones, tan importants en el món de l’òptica i del so; les ramificacions, tan conegudes en els arbres genealògics familiars, i els fractals, coneguts com a estructures autosimilars des de la dimensió petita fins a la gran. La filosofia del llibre és clara: hi ha patrons de formes aparents, patrons de pensament que contenen el tot, malgrat que l’existència pròpia de la qual parlem tingui una contingència, un moment i un lloc concret on es manifesta.

La matemàtica enigmàtica ha esdevingut un eix d’explicació científica en què no sempre ha estat possible una resposta. La quadratura del cercle ha intentat definir un quadrat que tingui la mateixa àrea que un cercle. Són paradoxes geomètriques. Jung assenyalava que els mandales reflectien un cert punt central dins de la psique, on tot està relacionat, tot s’organitza i tot és energia.