Ceinos, Pedro. Manual de escritura de los caracteres chinos. Madrid: Miraguano, 2003

A la Xina els nens aprenen a conèixer els caràcters repetint una i altra vegada. Els alumnes que escriuen de forma incorrecta un caràcter durant el dictat, són forçats a escriure’l cent vegades. No sembla la millor manera per fer estudiar a un estranger adult, veritat?

Una de les característiques més destacades de la cultura xinesa i que més sedueix a l’estudiant estranger és el seu sistema d’escriptura, d’origen logogràfic (similar en aquest sentit als sistemes maia i egipci) i que consta de milers de símbols, anomenats caràcters, els hànzì (汉字 / 汉字). Aquests caràcters s’han utilitzat de forma continuada i evolutiva durant més tres mil cinc-cents anys i fins a l’actualitat com a forma escrita de la llengua xinesa i degut a la naturalesa del seu ús generalitzat a la Xina i al Japó es troben entre els sistemes més àmpliament aplicats d’escriptura en el món. Recordem que el sistema d’escriptura xinès va ser adoptat també per altres llengües asiàtiques, en particular el japonès, el coreà i el vietnamita i que el xinès és l’idioma més parlat del planeta.

Aquesta escriptura és un instrument de visibilitat de la civilització xinesa (ciència, història, política). En cada un dels seus caràcters gràfics hi ha una lògica interna que els vincula amb l’univers mental de la Xina antiga (ja que els caràcters moderns deriven dels ancestrals pictogrames). Malauradament, aquest fet no passa de ser una simple curiositat, sense gaire repercussió pràctica en l’estudi de l’idioma i fa utilitzar la memòria en comptes de la lògica a l’hora d’estudiar-los.

Tradicionalment els caràcters xinesos es divideixen en sis tipus depenent del seu origen: pictogràfics, indicatius, associatius, pictofonètics, notatius i prestats. Estudis realitzats a la Xina han demostrat que l’alfabetització funcional requereix un coneixement d’entre tres i quatre mil caràcters.

El llibre no pretén fer un recorregut per l’origen i l’evolució dels caràcters sinó presentar-los didàcticament per tal de poder-los memoritzar i conèixe’ls. Així doncs, l’autor ha donat interpretacions pròpies i a vegades allunyades de la realitat oficial mitjançant regles nemotècniques (tants segles d’evolució fan difícil relacionar el caràcter amb el seu significat original).

Es presenta al lector més de 3.500 caràcters xinesos, amb dades sobre la seva etimologia, la seva evolució i si s’escau una hipòtesi racional per saber com han arribat a la forma actual.

Aquest manual pot ser usat tant per iniciar-se en la grafia com per aproximar-nos a la forma d’entendre el món d’aquesta cultura mil·lenària. A través dels significats i formes dels hanzi i del seu pinyin entendrem una mica més el país, els seus pobles, la seva història i la seva vida.

A més, en aquesta nova edició s’han afegit diversos centenars més de caràcters de freqüent utilització, s’ha augmentat la seva mida tipogràfica, millorat la seva presentació, i s’han multiplicat els exemples per facilitar tant el seu reconeixement com l’estudi i la comprensió de la manera en què els caràcters formen paraules.

La secció primera és una introducció a la lògica dels caràcters xinesos. Se’ns presenten 251 caràcters xinesos en 27 lliçons i s’observa la seva relació amb els antics pictogrames.

La secció segona desenvolupa 1.106 caràcters nous quina construcció deriven dels estudiats anteriorment.

Finalment, la secció tercera organitza els caràcters anomenats pictofonètics, agrupant-los segons els radicals als quals pertanyen (persona, metall, foc, gos, cavall, sol, aigua, etc.) i permet així conèixer uns altres 2.257 caràcters.

Pedro Ceinos és un dels experts sinòlegs espanyols i resideix des de fa anys a Xina. En l’actualitat dirigeix la pàgina Chinaviva, on publica articles sobre viatges i minories ètniques a la Xina.

Aquesta obra, pionera en llengua castellana sobre la matèria és doncs una eina de gran utilitat per entendre l’escriptura i la cultura de la Xina. I de pas crear un pont entre dues cultures tant importants com ho són la xinesa i la espanyola.

Podeu trobar altres obres de l’autor a Biblioteques de Barcelona

La xarxa es basa en una simulació Pygame de partícules que interactuen. La mida de la partícula és proporcional a la freqüència del caràcter mentre que la força de la interacció entre dues partícules és proporcional a la similitud entre els dos caràcters.