Barril, Joan
Condició de pare
Barcelona: La Campana, 1998
El nostre petit homenatge a Joan Barril en aquest mes de març quan es recorda el paper dels pares. El seu llibre va ser el primer que vam llegir on es parlava de la condició paterna amb sensibilitat materna. La tendresa amb veu d’home. L’autor es manegava amb les paraules com s’espera que ho faci una mare amb el seu nadó… Pura delícia, delicadesa i subtilitat.
‘El descobriment de la nostra pròpia tendresa és un canvi copernicà en el nostre manual d’instruccions’, és ja tota una declaració d’intencions amb la màgia de les paraules que tan bé sabia preparar, combinar i executar en Joan. I segueix: ‘La primera sorpresa del pare és conèixer el fill. La segona sorpresa del pare és redescobrir el seu pare’. És el fil invisible de la vida que ens porta d’avis a fills, l’eterna roda de la vida. Les mares, les àvies, les filles ja han manifestat aquesta experiència i l’han nomenat, parlat, explicat, debatut… ara ho fa també la paternitat i el pare.
La capacitat d’observació del papà diu: ‘el nen viu entre potes de cadira, pals d’escombra i cordills de sabata[…] Estima sòcols i baietes’. Això ens recorda l’obra de Delibes El principe destronado on parla del paper a dintre de la seva família amb la veu i la visió d’un nen petit.
‘Els ulls del nadó no es troben en el rostre sinó en aquesta maneta que ens estira la corbata i que ens treu les ulleres del nas. […] Uns dits que escriuen en la pell un curiós contracte de col·laboració mútua i renovable. […] La paternitat és una condició que caldrà anar renovant i guanyant dia a dia’.
‘El so interrogatiu ‘per què’ és, en mans d’un nen de pocs anys, la més letal de les armes concebudes per sotmetre el món dels adults. […] El nostre fill ens demostrarà que el coneixement és un conjunt de certeses i de dubtes concèntrics i que el seu afany de saber és incansable’.
‘Ser pare és estar content. […] El pare modern és, a més de pare, contribuent, ciutadà, treballador, marit, deutor, o potser hereu, amant, ludòpata o esportista. […] Els fills senten l’atracció del pare i volen ser acollits pel seu optimisme psíquic’
‘Paradoxalment un pare content és també un pare que plora. […] Les llàgrimes d’un pare són un espectacle insuportable. […] Ensenyar els fills la transparència de l’home que hi ha darrer cada pare té més futur que refermar-se en una erma paternitat blindada’
Tot un posicionament sentimental i de vida.
8 Comments
Una bona recomanació Olímpia. M’ha agradat molt això:
“Ser pare és estar content”
Perquè és del tot cert. Crec que tots els pares i mares estaran d’acord. Tot i que, a vegades els mataries, el somriure d’una criatura et treu tots els mals. Són, com diu la meva mare, uns perfectes “quitapenas”
Doncs, això, que visquin els nens i els seus pares!
Felicitacions a tots els que poden i saben gaudir dels fills amb calma, estimació i il·lusió.
M’ha agradat molt el teu post Rosa!!! 😉
Em fa feliç que us agradi.
Gràcies.
Una molt bona recomanació.
Un bon homenatge recomanar la lectura de aquet llibre. Un gran periodista i escritor.
Al meu parer, Joan Barril tenia una sensibilitat especial que aquest llibre mostra sense cap dubte.
Trobarem a faltar la seva prosa.
M’agradat molt el fet que els pares tinguin també un punt de sensibilitat amb els seus infants. Espero de cor que això arribi al 100%
Un homenatge al Joan amb aquest llibre que tracta del paper de l’home com a pare,amb sensibilitat i tendressa, una molt bona recomanació, moltes gràcies.