El haiku és una forma poètica de gran síntesi on el significat encapsulat transcendeix més enllà de les paraules i ens fa copsar les sensacions. Sigui primavera, tardor o hivern els haikus ens acompanyaran per fer-nos present el moment i la transcendència inherent de l’existència del món. En presentem una selecció des dels orígens japonesos, els Mestres del haiku, màxims exponents d’aquest art poètic; seguit del llegat d’altres grans haijins que no podem menystenir, destacant-ne dues figures femenines molt valuoses, no només per la seva absència en el gremi, sinó també per la seva gran inspiració. Al final d’aquesta secció incloem un recull d’antologies del gènere i altres referències vinculades al haiku com el haiga i l’aware, entre d’altres. Per últim, hem donat cabuda a una petita mostra del contagi literari de la pràctica del haiku entre la literatura catalana i la literatura castellana.
El hanami és la tradició japonesa de visitar els parcs de cirerers florits a la primavera, l’època que tot reneix. El haiku és una flor que ens permet renéixer des del punt on ens trobem. T’animem a visitar les flors de la biblioteca.
(1716-1784)
Buson personifica la natura des de la seva observació sensible i detallista. Deixa enrere la mística i integra aspectes de la pintura com la perspectiva i el color en les línies de significació de les seves composicions.
(1763-1827)
Els seus haikus es caracteritzen per un estil empàtic i humanista. Els deslliura de convencions i esquemes per recuperar l’esperit més proper.
(1867-1916)
És conegut per les seves novel·les Soy un gato i Botxan. Va iniciar-se en el gènere del haiku a través del seu contemporani i amic Shiki. La natura, la renúncia de l’ego i la quotidianitat envaeixen la seva lírica.
(1867-1902)
Shiki va transformar el haiku. Mai va referir-se a aquest exercici líric pels seus predecessors el haikai i el hokku, sinó que el va dotar d’entitat pròpia. Va alliberarlo d’estructura i artifici introduint el concepte shasei (esbossar), que significa literalment «transposar i reproduir la vida».
(1644-1694)
En el període Edo el haiku era un instrument pel divertiment de la cort i Basho el va catapultar a art literari sense trencar amb les tendències inserides en el seu procés d’evolució. És considerat el pare del haiku. Basho va conferir a aquesta lírica espiritualitat, transcendència, humanitat i estima a la natura. El seu treball va ser rigorosament escrutat per Shiki que el va criticar durament.
Haiku: poemas y meditaciones sobre la naturaleza y la bellesa
LOWENSTEIN, TomBarcelona: Blume, 2007
Llum a les golfes: una antologia del haiku modern i contemporani en català
ABRAMS, SamBarcelona: Viena Edicions, 2018
En el límit de l’ombra, pols de cinabri
MIRÓ I VINAIXA, Mònica / MOHINO I BALET, AbrahamPalma de Mallorca: Moll, 2011
Centre d’interès del Japó de la Biblioteca Jaume Fuster
