Koike, Kazuo / Kojima, Goseki. El Lobo solitario y su cachorro. Barcelona: Planeta DeAgostini, 2003.

Aquest mes ressenyem una obra cabdal del novè art oriental. Aquesta no és altra que El Lobo solitario y su cachorro, una història d’honor, sang i venjança. El manga de Kazuo Koike pertany al subgènere conegut com chambara o “de samurais”, que equivaldria al gènere “de capa i espasa” europeu o al western nord-americà. Amb el primer comparteix el sentit de l’honor i de la camaraderia masculina, amb el segon, un sentit tràgic de la existència i uns protagonistes endurits per un entorn hostil.

L’Itto Ogami, el protagonista de la nostra història, és l’antic Kogi kaishakunin o botxí de l’Emperador, mestre en l’ús de l’espasa i cap visible d’una de les famílies més riques del Japó de la era Tokugawa (del 1600 al 1868). Una posició envejable que cobegen els membres d’un clan rival, amb el temible Retsudo Yagyu al capdavant.

L’inici de la història és d’allò més impactant, amb l’Itto tornant a casa i  trobant-se que la seva dona Azami ha estat assassinada brutalment amb la resta de la seva família, essent el seu fill petit Daigoro l’únic supervivent de la massacre. Durant la investigació per esclarir els fets, es troba a la mansió de l’Itto una carta compromesa que sembla apuntar a la seva participació en un complot contra l’Emperador. En realitat tot forma part d’un plan dels Yagyu per fer-lo caure en desgràcia i ocupar el seu lloc.

L’Itto s’enfronta a una decisió difícil, ja que el seu giri, o honor, exigeix que vengi les atrocitats comeses contra ell i els seus, però també que assumeixi la responsabilitat com a pare. En una escena determinant per la història, el pare deixa la decisió en mans del minyó quan li dona a triar entre una espasa i una pilota… El nen s’agafa a l’espasa, segellant el seus destins: es convertiran en ronin, vagabunds que venent les seves habilitats per la lluita al millor postor, embarcant-se en el camí del meifumado, el camí cap a l’infern que porta la cerca de venjança. Ben aviat se’ls coneix per tot el Japó com “el llop solitari i el seu cadell”, el millor equip de mercenaris de l’època.

La idea bàsica de la trama ens pot resultar familiar, ja que, al cap i a la fi, les històries de pares i fills són tan antigues com la humanitat (recordem la història d’Abraham de la Bíblia, per exemple) però la relació paterno-filial que es presenta es desmarca de la tradició occidental, i només s’entén dins d’un context oriental. A diferència d’autors com Cormac Mcarthy a La carretera, l’Itto mai no intenta protegir la innocència del seu fill, sinó mostrar-li la crua realitat i fer-lo fort perquè es pugui enfrontar al món. De fet, ell sap que és molt possible que cap dels dos no sobrevisqui. Aquesta opció, que pot semblar cruel als nostres ulls, és completament coherent amb el bushido, “el camí del guerrer”, basat en les idees budistes de la no permanència dels fenòmens o les persones i el rebuig a vincular-s’hi excessivament. És aleshores que comprenem que l’Itto estima en Daigoro i l’educa per ser un veritable samurai.

Al llarg dels vint volums que conformen la sèrie, l’Itto es va trobant personatges de tota classe i condició, i tot i que ell no evoluciona gaire com a personatge més enllà de la seva set de venjança, sí que provoca amb les seves accions un canvi important en els personatges amb qui es relaciona. I és que, en realitat, la missió sagrada de l’Itto és només una excusa que fa servir l’autor per retratar els usos i costums del Japó feudal amb les seves cases de té, la seva pagesia honesta però ignorant i la seva classe dirigent, llastrada per la corrupció i la rigidesa dels seus codis de comportament.

El lobo solitario y su cachorro va ser un èxit al seu país d’origen, però també a l’estranger. L’arxiconegut Frank Miller, autor de 300 o Batman: año uno, se’n va enamorar i va aconseguir que es publiqués als Estats Units en un moment en què el manga era el gran desconegut.  A més a més, en Miller va retre homenatge al personatge de l’Itto, amb la complicitat del guionista Chris Claremont, quan va reinventar al popular personatge mutant Lobezno com a samurai fracassat.

Avui en dia, la imatge de l’Itto empenyent el cotxet d’en Daigoro en busca de venjança s’ha convertit en una icona entre els amants del còmic en general i resumeix perfectament la estranya poesia d’aquesta sèrie, violenta i lírica a la vegada. No només això, l’habilitat com a narrador de Koike és tal, que una revelació a la última pàgina canvia radicalment la història, fent que superi les limitacions pròpies del seu gènere i adquireixi tints de tragèdia shakespeariana.