Cora - George Sand

Cora - George Sand

George Sand
Cora
Barcelona: Diario Público, 2011

George Sand
Cora
El Proyecto Gutenberg. Versió digital

Com en el cas de El despertar de Kate Chopin en aquest curt relat es percep immediatament que hi ha una dona darrere la ploma. No és el mateix l’enfocament que se li dóna al personatge d’Emma Bovary, una dona turmentada pel tedi i l’ideal romàntic, que la cerca del propi lloc en l’univers que planteja l’Edna Pontellier de Chopin.

El mateix succeeix quan sotmetem la literatura romàntica del segle XIX a l’examen d’una escriptora, que a més a més és George Sand. D’un cop de ploma, i en menys de 90 pàgines, Sand desmunta mig segle de romanticisme. Què hi ha al darrere d’aquesta lànguida mirada que ha tornat bojos tants escriptors? I qui és aquesta dona misteriosa que mira l’horitzó en silenci? George Sand desmitifica tot i, sense deixar de mantenir-nos amb un suau somriure en el rostre al llarg de tota la lectura, ens descobreix el formidable misteri que s’oculta als ulls de l’etern enamorat.

George Sand
George Sand
Inevitable, com tots els seus altres llibres, el relat va passar a ser un dels tants títols que engrossien l’Index librorum prohibitorum, l’índex de llibres prohibits per l’Església Catòlica. Per quina raó un manuscrit com aquest, que podria semblar gairebé innocent, va ser inclòs en aquesta llista? D’entrada perquè se sabia que darrere el nom de George Sand s’ocultava el d’una dona, Amantine-Lucile-Aurore Dupin, de qui es deia que desenterrava cadàvers dels cementiris i estudiava les ciències ocultes, i que a més, va dedicar la seva extensa obra a qüestionar els valors tradicionals femenins.

Aquests eren motius suficients, però potser es podria afegir el tema subjacent en el fons del llibre: la possibilitat que darrere la mirada lànguida, melancòlica i casta de la dona que llegeix sota la finestra no s’amagui una dona dotada d’una gran profunditat de caràcter i d’assenyat pensament.

Qui és Cora? Qui són les dones a qui es dirigeixen els escriptors romàntics? Aquest és potser un dels plantejaments de l’obra, però sobretot, i el més important: té l’objecte d’amor alguna cosa a veure amb allò que veu l’enamorat? És aquest capaç de veure “l’essència de l’altre”? O la inventa?

Aquesta petita obra de George Sand ens pot portar a rellegir la literatura romàntica des d’una nova perspectiva.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.