George Sand
Cora
Barcelona: Diario Público, 2011
George Sand
Cora
El Proyecto Gutenberg. Versió digital
Com en el cas de El despertar de Kate Chopin en aquest curt relat es percep immediatament que hi ha una dona darrere la ploma. No és el mateix l’enfocament que se li dóna al personatge d’Emma Bovary, una dona turmentada pel tedi i l’ideal romàntic, que la cerca del propi lloc en l’univers que planteja l’Edna Pontellier de Chopin.
El mateix succeeix quan sotmetem la literatura romàntica del segle XIX a l’examen d’una escriptora, que a més a més és George Sand. D’un cop de ploma, i en menys de 90 pàgines, Sand desmunta mig segle de romanticisme. Què hi ha al darrere d’aquesta lànguida mirada que ha tornat bojos tants escriptors? I qui és aquesta dona misteriosa que mira l’horitzó en silenci? George Sand desmitifica tot i, sense deixar de mantenir-nos amb un suau somriure en el rostre al llarg de tota la lectura, ens descobreix el formidable misteri que s’oculta als ulls de l’etern enamorat.
Aquests eren motius suficients, però potser es podria afegir el tema subjacent en el fons del llibre: la possibilitat que darrere la mirada lànguida, melancòlica i casta de la dona que llegeix sota la finestra no s’amagui una dona dotada d’una gran profunditat de caràcter i d’assenyat pensament.
Qui és Cora? Qui són les dones a qui es dirigeixen els escriptors romàntics? Aquest és potser un dels plantejaments de l’obra, però sobretot, i el més important: té l’objecte d’amor alguna cosa a veure amb allò que veu l’enamorat? És aquest capaç de veure “l’essència de l’altre”? O la inventa?
Aquesta petita obra de George Sand ens pot portar a rellegir la literatura romàntica des d’una nova perspectiva.