Crews, Harry. Cuerpo
Madrid: Acualera, 2011

Ja he parlat de white trash en un altre post, era la white trash més dura, sense esperança ni salvació possible, una white trash que gairebé fa pensar en una “solució final” com a únic remei, he dit gairebé.

Però també es pot fer humor amb aquesta gent, la prova seria Cuerpo, de Harry Crews, llibre amb el que he de confessar que em vaig trencar de riure (el meu sentit de l’humor és molt com sóc jo, sí). Tenim un concurs mundial de culturisme, i una participant Shereel Dupond, amb moltes opcions de guanyar, fins que els seus parents decideixen acostar-se a l’hotel on es celebra el concurs per animar-la. Una familia que no es diu Dupond sinó Turnipseed (ella s’ha canviat el nom), una família que es mostra perduda en un luxós hotel de Miami ja que en la vida han sortit del seu poble de Georgia. El fet que allò estigui ple de culturistes fent posturetes preparant-se pel concurs no fa més que accentuar la diferència.

Però això no és tot, amb la família ha vingut Clavo, Cabeza Clavo, el novio de Shereel i l’únic de tota la tropa que ha sortit de Georgia, va anar a lluitar a Vietnam. No va tornar gaire bé d’allà (clar que ja era un cas quan hi va anar), ara és el típic que busca brega sempre però només per relaxar-se, hi ha qui va a spas i hi ha gent com Clavo que va pels bars a veure si algú es mereix que l’estomaquin, com una teràpia. A Vietnam la seva feina era ficar-se als túnels del Vietcong i perseguir a (paraules textuals):”chinorris de mierda” i passar-los a ganivet, excepte un dia que no li va quedar més remei que estrangular els que va anar trobant. Ell està convençut que trobaria la pau i la calma si pogués estrangular a algú. No és encantador?

El xoc de trens està servit en un escenari de tot menys normal o previsible. La white trash pot ser entranyable, sobretot via lectura, trobar-se cara a cara a gent com Clavo pot no ser bo per la salut. Viurem les hores prèvies al concurs, la competència, la tensió de la competició tindrem dos autèntics grups de marcians: la família Turnipseed i tot un exèrcit d’homes i dones culturistes. Costa triar quin dels dos grups és més estrambòtic. Tot el que va passant és tan delirant que quan arribem al final no ens importarà el més mínim qui guanya el concurs, però tampoc ho penso revelar.

Desgraciadament Harry Crews va morir fa uns mesos, que aquest post serveixi com a homenatge i animi la gent de l’editorial de Cuerpo, Acuarela, a recuperar més llibres d’ell, la white trash es fa estimar.