Baras, Montserrat; Botella, Juan
El sistema electoral
Madrid: Tecnos, 1996

Un escó a Sòria equival a 21.498 vots, mentre que en les mateixes eleccions generals un escó a Barcelona equival a 122.530 vots. Tanmateix, el de Sòria representa el 36,8% dels vots vàlids emesos i el de Barcelona, el 4,33%. Si tenim en compte que el bipartidisme guanya en tot el territori de l’Estat espanyol, a excepció de les grans ciutats i de les comunitats autònomes amb partits nacionalistes forts, hem de dir que el sistema electoral espanyol promou molt la governabilitat dels partits majoritaris i grans. El tema de la representació és la proporcionalitat entre vots i escons dels partits que es presenten a una elecció, i el tema de la governabilitat és la seguretat que evita un dels problemes més preocupants dels governs estatals al llarg de la història: la lluita entre partits febles i fragmentats.

Una altra manera d’aconseguir la representació consisteix a fixar un llindar de vots aconseguits. Excepte en les eleccions municipals, en les quals aquest llindar és del 5% dels vots, a la resta d’eleccions és del 3%. Val a dir que l’excés d’interès pel bipartidisme queda palès també en la circumscripció electoral escollida: la província. De fet, això equival a uns set escons aproximadament per província. No és difícil imaginar-se que províncies més deshabitades tenen un sobrepès en la determinació d’escons i en la tendència ideològica. El president de l’Estat és escollit a través del Parlament. Les llistes de les eleccions són bloquejades i tancades. De fet, el vell dilema de les llistes obertes –que parcialment existeix per a la tria de senadors– no acaba de fer el pes, per causa dels problemes que hi ha hagut en altres països, com el finançament il·legal de candidats o, si més no, la por d’una democràcia més oberta.

Hi ha una diferència amb les eleccions europees, en les quals la circumscripció és tot el territori de l’Estat i, per tant, una major representació proporcional de diferents partits és més plausible. Pel que fa a Catalunya resta pendent la llei electoral fa temps esperada. Per la importància que té, la llei electoral, per a ser legítima, hauria de ser acordada per la major part de les forces polítiques i no per la majoria parlamentària.

Les eleccions són el punt mitjà d’una trajectòria de la ciència política. Deixeu que us recomani dos llibres sobre l’extensió d’aquesta ciència que ens afecta a tots de ple.

Caminal i Badia, Miquel
Manual de ciencia política
Madrid: Tecnos, 2006

Colomer, Josep Maria
Ciencia de la política: una introducción
Barcelona: Ariel, 2009

Sodaro, Michael J. [et al.]
Política y ciencia política: una introducción
Madrid: Mc. Graw-Hill, 2010

Quan es parla de política tot comença amb una acció política, és a dir, amb la unió de persones al voltat d’una temàtica. La política tracta de la gestió de béns públics. Des de les eleccions fins a la formació de l’agenda pública, tot gira al voltant dels béns públics i la seva administració. L’ agenda pública es concreta a partir de grans blocs d’esfera pública: qüestions de benestar (èmfasi en justícia social, educació, salut i medi ambient); qüestions d’economia (èmfasi en el mercat laboral, productivitat, estructura econòmica, infraestructures i planificació); qüestions de llibertat (èmfasi en els drets humans, democràcia i constitució); qüestions internacionals i qüestions morals (família, cohesió social, nacionalisme i multiculturalitat). Quan hi ha eleccions, la teoria política parla de certes teories aplicables, com ara la teoria del votant mitjà o la teoria del polissó. En tot cas, en la teoria política és coneguda la importància de la negociació. Així no hem d’oblidar també el dilema del presoner, com el vell exemple de casos dolents resolts en aquestes negociacions. Per acabar comentem que la ciència política tracta sovint les persones com a subjectes racionalitzadors i això significa que a cada elecció que fa posa sobre la taula el benefici o rendiment del seu esforç o participació davant del cost que aquest pressuposa.

Potser és recomanable que per a entendre sistemes més complexos, com ara el cas de federalisme, confederacions o tractats supranacionals com l’europeu, caldria llegir-se aquestes bones introduccions sobre la política.