Vuelvo a verte ¡qué bajón! ¡y vaya careto!
tú vuelve a decir que no y aquí me mato.
Me hago solos en tu honor y no siento nada,
estate quieta por favor ¿a que te ato?
Extremoduro. Pedrá.

Muñiz, Patricia
Corriente sanguínea
Barcelona: Underbrain Books, 2012

Tota moneda té dues cares, la cara i la creu. Igual que les cassettes antigues, la cara A i la cara B. Igual que les persones que, com si fóssim funcions indefinides, tendim a l’infinit. Dos poetes ja van dir -la poesia és a la vida el que París és a Casablanca– que o bé som un altre, o bé només som a estones.

Aquestes referències a la dualitat i al cinema ajuden a intuir el camí pel qual avançarà o, més ben dit, el camí que transgredirà aquesta Corriente sanguínea, la primera novel·la de l’escriptora barcelonina Patricia Muñiz. Els més fidels a aquest bloc la coneixeu des de fa més d’un any com a Claire Voyant.

A qui arrossega aquesta corrent sanguínia -metàfora d’una necessitat de provocació sexual casi obsessiva- no és una altra que la taquillera d’un cinema (cara A), una jove qualsevol que, en la seva soledat més estricta (cara B), s’inicia en el cibersexe intercanviant imatges i citant-se amb desconeguts via xats i sms.

 
Amb la velocitat d’un riu desbordat, la novel·la es va transformant en un aparador a través del qual els lectors, que hem de tenir una actitud gairebé de voyeurs davant la narració, veurem el remolí ple d’erotisme, d’enveges i de males intencions que s’emportarà a la Catherine Tramell, la protagonista, cap a la trobada amb els altres tres personatges, tots ells amb pseudònims cinematogràfics, que pretenen filmar una pel·lícula.

La Patricia Muñiz reflecteix aquesta atmosfera d’erotisme i de descontrol, que esdevé uns dels eixos principals de la novel·la, amb tanta intencionalitat i atreviment com aplaudida ha de ser-hi pels lectors. Ha arriscat en la forma i en el fons, amb una estructura de quatre episodis on predomina la narració i la reflexió en primera persona, i a més fent ús d’un vocabulari provocador i directe confirmant així que d’haver utilitzat un altre llenguatge, aquest no hauria estat creïble. Destacables són també els dibuixos que acompanyen i complementen gràficament bona part de l’argument, obra de l’il·lustrador Bouman.

La singularitat de Corriente sanguínea i la iniciativa d’Underbrain Books representen una finestra oberta, ni que sigui una finestreta, per on poder fugir els lectors de la uniformitat imposada per l’oferta de novel·les que semblen (algunes només ho semblen?) encarregades i/o fetes a pes.