Morató, Cristina. Las Reinas de África. Barcelona: Plaza & Janés. 2007

Amb el subtítol de Viajeras y exploradoras por el continente Negro, tenim un intens recull de les primeres dones intrèpides que van viatjar entre el segle XIX i principis del s.XX, en ocasions acompanyades i moltes més totes soles per un món: el continent Africà, encara per descobrir i ple de perills. Les aventures d’onze dones pioneres, dones de famosos exploradors, missioneres rebels, espanyoles de “rompe y rasga“, excèntriques aristòcrates, apassionades vividores, caçadores d’elit i estrelles del cinema amb les que podrem endinsar-nos en un fascinant viatge per l’Àfrica més llegendària de la mà de la l’apassionada periodista, escriptora i viatgera Cristina Morató.

La Cristina Morató realitza periodisme de viatges i d’aquesta manera hem pogut conèixer de primera ma les aventures d’un grup molt heterogeni de dones viatgeres i aventureres que buscaven entre d’altres coses: a Deu, civilitzar als infidels, conèixer món, explorar països i espais desconeguts, viure noves aventures, una nova vida, allunyar-se de la civilització, fer negocis o simplement viatjar… En el següent vídeo podrem escoltar la veu i les paraules de l’autora explicant els motius que l’han conduït a fer-ho, que vol aconseguir i com es veu i es defineix en general:
 

 
El llibre es divideix en 5 grups de dones segons el seu estil de vida i la seva posició davant del continent africà.

En el primer grup tindríem a Les missioneres a l’Àfrica. Destacaríem a la Mary Livingstone (esposa de l’explorador David Livingstone) i a la Mary Slessor, anomenada per molts africans la “Mare de tots els pobles”, la dona blanca de cabells vermells, excèntrica però valenta que va seure amb els caps de les tribus per fer justícia i va viure com ells als boscos de Okoyong.

En el segon grup tindríem a Les dones espanyoles a l’Àfrica com Lady Smith, supervivent de les tropes invasores napoleòniques a Badajoz i que posteriorment va esdevenir la dona del governador de ciutat del Cabo a Sudàfrica i Isabel de Urquiola (dona de l’explorador Manuel de Iradier) que va viure una trist experiència com a exploradora al Golf de Guinea.

El tercer grup de dones seria el de Les grans dames del Continent Negre, amb la Alexine Tinne “La Reina del Nil Blanc” la rica i excèntrica hereva que va intentar sense èxit trobar l’origen del Nil i que va viatjar amb la seva mare, la seva tieta, els seus servents, els seus gossos a la recerca d’aventures a l’Àfrica. Sempre viatjava amb el seu llit personal, la seva biblioteca i la seva banyera i, el seu equipatge ocupava tranquil·lament més de 100 camells. Va gastar una immensa fortuna per fer el que més li agradava. La Florence Baker “La heroïna de novel·la”, emparentada amb el celebre explorador Samuel Baker i que va ser rescatada pel seu futur marit quan l’anaven a vendre com esclava en una subhasta d’esclaus i la Mary Kingsley. L’any que va néixer el 1862 a Londres, l’explorador John Speke va descobrir les fonts del Nil Blanc i va confirmar que el seu naixement era el llac Victòria. Tota la seva infantesa i joventut la va passar a casa seva i al jardí. La seva motivació per anar a l’Àfrica occidental era continuar els estudis etnogràfics del seu pare i estudiar la mentalitat dels natius, les seves pràctiques religioses i la seva organització social. Al 1892 van morir els seus pares i lliure d’obligacions va partir a l’aventura africana. Es tractava d’una dona inexperta però decidida a sortir al món i fer-hi front a la seva passió per l’Àfrica.

Tant la Mary Kingsley com la missionera escocesa Mary Slessor, educades en la més rígida moral victoriana i que mai havien tingut cap contacte amb el sexe masculí, van despertar els seus sentits al trobar-se de cop envoltades per homes de cossos fornits i nus, amb dones voluptuoses envoltades de colors, tot això en un ambient desconegut i ple de sensualitat. I es van adaptar a la seva manera de viure i van sobreviure amb d’èxit. Va recorre el Congo (l’antic Zaire) i va veure l’horror que va aplicar la colonització belga sota la direcció del seu rei, Leopold II, va arribar fins a Calabar (l’actual Nigèria). Aquesta viatgera ens recorda pel seu aspecte a la famosa protagonista de la pel·lícula, “La reina de África”, va conviure i va tractar amb els temibles caníbals fang (Gabon). El fet de viatjar sola i de comerciar amb tots els indígenes li resultar de molta utilitat per despertar la seva amistat i la van ajudar en tot moment. A la seva tornada a Anglaterra va escriure diferents llibres sobre els seus viatges i la van considerar una celebritat. Va fer seu el lema de la dona africana:”Cuantas más mujeres, menos trabajo”, justificant d’aquesta manera la poligàmia. També admirava les virtuts de les tribus caníbals: “La antropofagia es un rito de índole casi religioso que se práctica sólo entre los enemigos muertos en combate, como evidente equivalencia del sacrificio humano” i, també respectava les seves pràctiques religioses como el fetixisme que “regía y ponía orden a sus vidas”. Una anècdota ens explica que quan va morir al 1900 van llençar el seu taüt al mar i com era impossible fer-ho submergir, li van tenir que penjar un àncora per poder submergir el taüt.

Al quart grup tenim a la coneguda principalment per la pel·lícula Memòries d’Àfrica, la baronessa Karem Blixen que després d’una vida a Kenya, va escriure a la seva tornada a Dinamarca el llibre que va inspirar la pel·lícula i la Beryl Markham, aventurera, pilot d’avions i cuidadora de cavalls i que va relacionar-se amb la famosa baronessa, ja que van compartir totes dues el mateix amant.

Per finalitzar en el cinquè grup tindríem a la Delia Akely, l’amiga dels pigmeus que va aconseguir una fortuna amb les seves col·leccions d’animals salvatges pels principals museus dels Estats Units. Per finalitzar la Osa Johnson actriu del cinema mut que va viure una vida d’aventures filmant pel·lícules al costa de l’explorador i marit Martin Johnson.

Tot l’interès d’aquesta escriptora, viatgera i periodista és el de rescatar de l’oblit a tota una legió de dones exploradores i viatgeres oblidades per la historia i per la societat en general. Potser ara és el moment de donar una oportunitat a les dones, als viatges i a l’aventura. Teniu a les mans una lectura idònia per aquest temps d’estiu i d’esbarjo.

Anem doncs a la conquesta d’aquests mons inexplorats de la mà de les seves protagonistes!!