Diario de un ama de casa desquiciada

diario_de_un_ama_de_casa_desquiciadaKaufman, Sue. Diario de un ama de casa desquiciada. Barcelona: Libros del Asteroide, 2010.

“Sólo quedaba la soledad, una soledad tan profunda y sobrecogedora que de pronto entendí por qué los perros echan la cabeza hacia atrás y aúllan cuando se quedan solos.”

Tina Balser és una mestressa de casa que va en caiguda lliure cap a la bogeria: pateix hiperhidrosi, tics facials i la seva llista de fòbies és inacabable. Però ni ella mateixa ni el seu entorn entenen per què està patint, ja que té el que qualsevol dona “podria desitjar”: un bon pis a un dels millors barris de Nova York, un marit que treballa a un gran despatx d’advocats, dues filles de catàleg i una immillorable posició social.

Els seus dies passen entre encàrrecs de la llar, l’organització de les activitats escolars de les seves filles i per suposat, glamuroses festes per complaure al seu home i amics. L’únic refugi el troba redacten els seu diari o el que ella anomena “informes”, que per cert, em sembla una definició molt més concreta de la prosa quotidiana diària, no creieu?

La tensió dramàtica de l’argument recau sobre el personatge protagonista de la Tina i a mida que passes les pàgines i transcorre la història, el lector pot percebre perfectament en carn pròpia com la resta de personatges, però també la seva situació a la societat, van tensant i tensant la corda fins que ja no pots respirar.

Aquesta capacitat per recrear l’angoixa és el que allunya el llibre de Sue Kaufman dels simples diaris femenins autoindulgents que pràcticament parodien la figura de les súper dones. La construcció del personatge femení és un altre element destacable, la narradora li ha atorgat una gran força i potser això desdibuixa una miqueta el perfil psicològic de la resta de secundaris.

Diario de un ama de casa desquiciada està considerada com una de les obres fundacionals de la consciència literària femenina als Estats Units a mitjans del segle passat. Arrel d’aquesta consciència femenina us vull recomanar, si és que encara no l’heu llegit pas, aquesta interessant entrada que va escriure la Duoda sobre un llibre que va batejar aquest sentiment d’alienació femenina que patien les dones als anys 50-60, aquell malestar que no té nom…

3 Comments

  1. Pinta molt bé aquesta novel·la, Iris. M’agraden les que ens mostren als lectors aspectes psicològics dels personatges, les seves inquietuds, pensaments, el per què dels seus comportaments, etc. Gràcies!

  2. Vaig llegir aquesta novel·la ja fa un temps i em va agradar molt. Reflecteix molt be la societat de l’epoca i podem adonar-nos de les diferents inquietuts que podem trobar en una dona avui en dia i que poc tenen a veure amb les de la protagonista encara que segurament podem trobar també alguns punts en comú. Per mi un llibre per tornar a rellegir en algun altre moment. Bona recomanació

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.