Tratado de la barbarie_de los pueblos civilizados - Denis Diderot

Diderot, Denis
Tratado de la barbarie de los pueblos civilizados

Barcelona: Pasado & Presente, 2011

La Il·lustració francesa té com a eix central un lema: «Llibertat, igualtat i fraternitat» i, com a obra estel·lar, l’Enciclopèdia de Diderot. Abans d’entrar plenament en la importància d’aquesta obra cal dir que Diderot va ésser empresonat a Vincennes per la seva declaració d’ateisme, que comportava una dura crítica a l’estament religiós. No és el primer escriptor que criticà aquest estament que durant molts segles havia colpit els fonaments polítics. La raó no és merament la corrupció, sinó qüestionar si les greus dificultats de viure et fan creure. En aquella època –recordem que la Revolució Francesa neix fruit de l’entrada dels burgesos en els Estats Generals de 1789– tres estaments formen part de l’assemblea política francesa a partir d’aquesta data. Hi ha quatre raons per les quals Diderot ha passat a la història: el seu concepte de societat, el seu atac al poder, les bases de l’Enciclopèdia, tot lligat a les professions econòmiques, i el naixent concepte del materialisme econòmic. Vegem-ho.

En l’obra de Diderot de què parlem hi ha viaranys d’ací cap allà. Sembla haver-hi soroll, patiment de pensament per allòe que realment el preocupava. Cal entendre sovint tota una biografia per a copsar quina idea s’està creant. La idea és precisament la societat. La sociologia és considerada una branca de les ciències socials cap als anys 1850, a partir de l’alemany Von Stein, però els precursors són Alexis de Tocqueville i els primers a anomenar-la així són August Comte i Saint-Simon. La societat com a terme neix a França. En tota l’obra de Diderot hi ha una defensa d’una societat lliure. Què vol dir lliure? Capaç de participar, i per a participar cal parlar de materialisme econòmic, d’esfera pública i de coneixement. Si parlem d’esfera pública, entrem de ple en el concepte de societat no estrictament política, no basada en institucions públiques, sinó a crear opinió i que aquesta opinió derivi en les formacions de govern. Estem parlant del que avui es coneix amb el nom de societat civil. De tota manera, Diderot conforma una societat on els tres codis: el codi civil, el codi religiós i el codi propi de la naturalesa humana van tots a una. No nega la religió com a força social, com tampoc el costum. La societat com a concepte derivà en els estats alemanys dins un concepte estatal hegelià i en el món mediterrani conviu amb la força del costum. Rousseau, que era molt amic de Diderot, s’hi va enemistar perquè Diderot, malgrat criticar el poder, la religió, els vicis i la corrupció, creu fermament en la vida social de l’home a diferència de Rosseau que derivà en l’individualisme. Diderot es va sentir més proper al relativisme de Voltaire. Per a entendre què és l’esfera pública actual, que neix del segle XVIII, us recomano el llibre següent:

PÉREZ DÍAZ, Victor. La esfera pública y la sociedad civil
 
Pérez Díaz, Victor
La esfera pública y la sociedad civil

Madrid: Taurus, 1997

 

 
Per a entendre les diferències que hi hagué entre els dos filòsofs (Diderot i Rousseau) cal llegir:

Marí, Antoni Camí de Vincennes
 
Marí, Antoni
Camí de Vincennes

Barcelona: Edicions 62, 1996

 

 

El segon punt que cal destacar és l’atac al poder de l’època. Estem parlant del pas de l’Antic Règim a la formació inicial dels Estats moderns. Penseu que per aquesta època neixen també les idees del contracte social de Locke i d’Hobbes, en què els homes fan un contracte d’Estat per viure junts i també neixen les primeres idees liberals escoceses econòmiques, basades en el comerç, que és precisament on la burgesia creix. El malbaratament econòmic de la noblesa i la monarquia porta les arques de l’Estat a la fallida, tot ofegant la classe productiva i industrial que, en paraules de Diderot, s’està consolidant. La capacitat de dir la veritat al poder en el llibre que us recomano és intel·lectual, però cal esmentar que aquesta capacitat s’ha traduït en el món sencer en un activisme des de diferents bàndols. No oblidem que els drets humans també neixen a França, tot i que acabaran de definir-los als joves Estats Units. La declaració moral d’uns drets humans són també objecte d’estudi de Diderot i dels fills de la Revolució Francesa. Per a entendre la magnitud d’aquest «dir la veritat al poder» al llarg de la història vegeu:

Cuomo, Kerry Kennedy - Decir la verdad al poder
 
Cuomo, Kerry Kennedy
Decir la verdad al poder: defensores de los derechos humanos que están cambiado nuestro mundo

Madrid: PopArt, 2003

 

 

El tercer punt és la seva contribució a l’Enciclopèdia, tot vinculat al quart punt: un naixent concepte de materialisme econòmic. L’Enciclopèdia de Diderot, D’Alembert i altres és una fotografia de la biblioteca del coneixement a l’abast de tothom, però té una particularitat especial: l’èmfasi en les professions econòmiques i les arts. És aquest punt el que fa que Diderot tingui problemes a portar a terme aquesta notable tasca. Penseu que Diderot comença a parlar de relacions contractuals productives i que atorga autonomia mitjançant l’explicació de les seves tècniques al sector productiu. Un punt afegit de novel·la històrica relativa a l’Enciclopèdia de Diderot la proporciona el llibre:

PÉREZ-REVERTE, Arturo. Hombres buenos
 
Pérez-Reverte, Arturo
Hombres buenos

Barcelona: Alfaguara, 2015

 

 

Per últim val a dir que cal entendre Diderot també en la seva dimensió crítica amb el colonialisme i també en la seva defensa d’una sexualitat de l’home lliure. Diderot va ésser un home casat i amb amants, però també va conèixer de prop els salons parisencs de la mà de les dones d’alta classe francesa. Una correspondència epistolar amb Sophie Volland mostra la capacitat d’entesa entre home i dona de cultura, com en altres moments històrics i en diferents indrets hi ha hagut.

Un últim llibre recomanable seria la mateixa biografia de Diderot, que aprofundeix en la creació de l’Enciclopèdia, però també en l’home Diderot.

Furbank, P. N. Diderot: biografia crítica
 
Furbank, P. N.
Diderot: biografia crítica

Emecé, 1994

 

https://youtu.be/LPQvzHCadmE

Setmana del llibre prohibit

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.