Nothomb, Amélie
Cosmètica de l’enemic
Barcelona: Columna, 2003
Cosmética del enemigo
Barcelona: Anagrama, 2003
La sala d’espera d’un aeroport no és un escenari típic perquè passi tota l’acció d’una novel·la, ja que normalment s’associa al desenllaç d’una comèdia romàntica. Tampoc que un diàleg entre dos personatges sigui la base de tota una obra.
L’escriptora belga Amélie Nothomb (Kobe, Japó, 1967) va sorprendre el 2001 amb la novel·la La cosmètica de l’enemic que narra la història de Jérôme Angust, un home de negocis, que espera a l’aeroport de París un avió que el durà a Barcelona. Per motius desconeguts, l’avió s”endarrereix i decideix llegir una novel·la, i mentre espera que embarqui el vol un desconegut se l’apropa per iniciar una conversa que els durà a terrenys perillosos i amb molts giravolts argumentals, tot girant cap a un desenllaç sorprenent i demolidor.
Cosmètica de l’enemic, novel·la de poques pàgines -com gairebé totes les de l’autora- segueix un estil molt concís amb el que es poden dir moltes coses amb poques frases. Cal destacar que en la seva primera novel·la, Higiene de l’assassí, un bon fragment de la novel·la consisteix en un diàleg entre un escriptor veterà que ha guanyat el Premi Nobel i una jove periodista que vol descobrir el secret que amaga l’escriptor. Un altre fet curiós és que a la novel·la El Viatge d’hivern, l’eix central de l’acció transcorre en un avió.
No és d’estranyar que per les característiques de Cosmètica de l’enemic es faci una adaptació teatral com la que es farà fins el 24 de febrer a la Sala Muntaner, dirigida per la Magda Puyo i amb unes actuacions extraordinàries de Lluís Soler com a Textor Textel i Xavier Ripoll com a Jérôme Angust.
En podeu gaudir un tast de l’obra:
5 Comments
Molt interessant i útil aquest post per a gent que, com jo, encara no ha llegit a aquesta autora. Gràcies, doncs!
Moltes gràcies, Maite. Et desitjo que t’agradi aquesta autora!!!
Recomano molt, també, descobrir o redescobrir aquesta autora. Té el seu món i un estil àgil i original. L’obra de teatre fa que la relectura del llibre resulti sorprenent i que ens fixem en detalls que potser havíem deixat de banda perquè el llibre no tenim tendència a llegir-lo d’un sol cop, en canvi, a la representació ens ho aboquen tot en poc més d’una hora. No us perdeu les dues coses.
Moltes gràcies David per la col·laboració!!!!
El vaig llegir-lo fa un temps i em va entusiasmar molt. Després vaig llegir «Metafísica de los tubos» i ja no em va agradar gaire. De manera que estic a un empat, hauré de desfer l’empat amb un altre títol dels que vosaltres heu proposat, gràcies pels suggeriments 🙂