El dimarts 22 d’abril, a les 18 hores, l’escriptora Cristina Rivera Garza llegirà el Pregó de la Lectura i conversarà amb Anna Guitart sobre la seva obra i el paper que la lectura i les biblioteques han tingut en la seva vida.
Cristina Rivera Garza (Matamoros, Mèxic, 1964) és autora, traductora i crítica. Entre la seva extensa obra destaca Autobiografía del algodón (Random House, 2022), El invencible verano de Liliana (Random House, 2021; Premi Pulitzer 2024 i finalista del National Book Award en la categoria de no-ficció), la seva poesia completa amb el títol Me llamo cuerpo que no está (Lumen, 2024) i Terrestre (Random House, 2025), el seu darrer llibre.
L’any 2020 va obtenir la beca MacArthur Fellowship, i actualment és professora distingida de la Universitat de Houston, on va fundar el doctorat en Escriptura Creativa en Espanyol. A més del Pulitzer, ha rebut els premis José Donoso, Sor Juana Inés de la Cruz (en dues ocasions), Anna Seghers, Shirley Jackson i Roger Caillois.
L’escriptora se suma a la llista de pregoneres i pregoners que, des del 2003, han protagonitzat aquest acte honorífic a la ciutat de Barcelona: Quino, José Saramago, Martí de Riquer, Emili Teixidor, Antonio Tabucchi, Alessandro Baricco, Bernardo Atxaga, José Luis Sampedro, Josep Maria Castellet, Raimon, Albert Sánchez Piñol, Donna Leon, John Banville, Claudio Magris, Yasmina Reza, Almudena Grandes, Mia Couto, Empar Moliner, Irene Vallejo, Imma Monsó, Gemma Ruiz i David Walliams.
Obres destacades de l’autora
Barcelona: Random House, 2025
Entre la crònica personal, el relat de viatges i la literatura especulativa, les històries que componen Terrestre són pur moviment: el trajecte a peu, en autobús, en tren o en camió de joves que es desplacen per la superfície terrestre. Viatjar pot ser gosadia, fugida, exploració, el desig de perdre’s o l’aventura de tornar, i una màquina del temps que barreja present, un passat fet de realitat i imaginació i un futur incert, potser esperançador.
Aquest darrer llibre de Rivera Garza es pot definir com una obra de cròniques especulatives, de literatura de viatges o de paraules en completa llibertat. És obra imaginativa sobre l’amistat, la joventut i el poder de la transformació.
Me llamo cuerpo que no está: poesía completa
Barcelona: Lumen, 2024
L’adjectiu que millor defineix la poesia de Cristina Rivera Garza és «indòmita».Perquè trenca els gèneres amb una infinitat de formes que van des dels posts o els tuits fins als textos comunals, els telegrames i les bitàcoles, però també perquè trenca la sintaxi i fins i tot el mateix llenguatge. Aquestes profundes fissures assenyalen absències: de cossos —més de cent mil persones han desaparegut al lapse de dues dècades a Mèxic— i de paraules.
Els seus versos salvatges teixeixen nodes territorials i afectius, evoquen corporeïtats, juguen amb l’autoficció, construeixen múltiples veus, tendeixen vasos comunicants amb la seva narrativa i estan travessats per les obsessions que vertebren la seva obra: la violència i la mort, la malaltia i l’amor, el somni i la raó.
El invencible verano de Liliana
Barcelona: Literatura Random House, 2021
El 16 de juliol de 1990, Liliana Rivera Garza va ser víctima de feminicidi. La va assassinar la parella amb 20 anys. Aquesta és la seva història, explicada en veu de la seva germana, Cristina Rivera Garza. Una novel·la que rescata memòries i busca justícia per a ella i per a totes. Premi Pulitzer de Memòries 2024
2 Comments
Bona diada!!!
Magnífic pregó i un detall, per part seva, visibilitzar la lluita dels funcionaris en defensa de les biblioteques públiques!