Casamajó i Solé, Gemma
Domèstica Maragda
Barcelona: Quaderns Crema, 2022

“La casa on vas créixer
mai no et marxa
com et marxen els trens,
com no et marxa l’amor
aquell
que sempre serà neu
a dalt de la muntanya”.

Aquest recull de poemes és casa!

La casa com a protagonista i escenari de 41 històries, històries de dones que la Gemma Casamajó i Solé ha volgut visibilitzar, dones grans, humils, ocultes en la intimitat de les parets i tancades darrera les portes del que pot ser un paradís o un infern: la CASA.

Aquest no és un llibre monogràfic, es tracten molts temes: la criança, el dol, l’amor, la mort, la passió, la vellesa (sí, la vellesa, també la bellesa, però també la repudiada vellesa) perquè tot això i molt més passa a casa, lo millor i lo pitjor de les nostres vides.

Domèstica maragda convida a una lectura reposada, i fa de la paraula refugi, casa. Aquest poemari, escrit abans de la pandèmia però publicat després, hauria estat una molt bona companyia per a tothom, al confinament (potser tothom no, però sí potser els privilegiats que vam poder gaudir de bona salut i nevera plena) per tal d’aprofitar aquells moments perduts i  reconciliar-nos amb la nostra llar, les seves estances i els seus objectes, metàfores en aquests textos d’emocions i personatges de la nostra quotidianitat i la nostra manera d’estar al món. Com deia Charles Símic “l’objectiu de la poesia és fer tornar el que ens és familiar al seu estranyament original”.

“Purgar-me igual
Que purgo els radiadors.
Buidar-me l’aire
Que s’ha filtrat a dins
Del nostre amor hermètic”

La qualitat de la obra és vasalladora, colpeja, vers a vers, el nostre imaginari amb una veu dura, amb un regust de ràbia en alguns moments, però un amor total i artesanal per la paraula. Com als clàssics, el final de cada poema és una invitació a perdre’s en la memòria i el desig, “la poesia comença on acaben les meves paraules” deia Marta Eloy Cichocka. També ens qüestiona, i es qüestiona, més enllà de donar respostes, el pas (i el pes) del temps i de com ens afecta física i emocionalment, evidenciant-se brutalment al poema “Llit de matrimoni”, descrivint el sexe i l’amor de dues persones grans, on tota la càrrega lírica que expliquem en aquesta ressenya troba el seu moment, el seu espai.

“… que marca el que serem:
un cos al llit de morts,
un esquelet secret,
un fòssil sense carn,
pedretes a la grava.”

Gemma Casamajó i Solé ha escrit tres poemaris, Bloc de notes, Terra campa i aquest que ens ocupa, totes tres obres premiades, tots tres llibres d’una qualitat poètica a l’alçada de les grans veus de la poesia catalana que fan d’aquesta autora una imprescindible a les biblioteques del nostre país.