Abrams, Sam. Tenebra blanca. Barcelona: Proa, 2001
Avui comença la Setmana de la Poesia de Barcelona que tindrà lloc del 8 al 14 de maig. Enguany els comissaris són el poeta i periodista Enric Farrés i el poeta, traductor, crític i assagista Sam Abrams.
Precisament Sam Abrams és el responsable de la publicació de Tenebra blanca, la primera antologia de poemes en prosa a la poesia catalana contemporània, que dibuixa una línia cronològica que avança des de J. V. Foix fins arribar avui dia a Júlia Zabala.
El poema en prosa ha estat considerat sempre com un subgènere transgressor dintre de la poesia, amb uns inicis que es remunten als s. XVII-XVIII però que no es va consolidar fins el s. XIX a França amb els poetes simbolistes Ducasse i Baudelaire, seguits per Rimbaud i Mallermé.
A Catalunya la pràctica del poema en prosa va arribar una mica més tard, a les acaballes del s. XIX de la mà del Modernisme i de la figura de Santiago Rusiñol, qui havia viatjat a París l’any 1888.
A principis del s. XX, ja sota el moviment Noucentista, el subgènere del poema en prosa perd gran part de la seva popularitat i ús, donades les preferències dels noucentistes per la tradició i l’harmonia, orientant-lo i derivant-lo cap a la prosa poètica d’autors com d’Ors i Carner.
Però de nou, més endavant amb l’arribada de les Avantguardes, l’ús del poema en prosa torna a revifar gràcies al caràcter trencador i subversiu del Futurisme, el Dadaisme i el Surrealisme entre d’altres moviments artístics. Va ser en aquest moment quan va emergir la figura de J. V. Foix com a propulsor del poema en prosa contemporani dins la poesia catalana.
Durant la Guerra Civil el poema en prosa va veure disminuïda la seva pràctica temporalment per tornar a aparèixer com a element de protesta i reivindicació durant la postguerra, per anar-se instal·lant i ser acceptat com a forma d’expressió poètica consolidada i comuna fins a l’actualitat.
Alguns dels poetes que l’han practicat amb més èxit han estat i són Joan Brossa, Jordi Domènech, Pere Gimferrer, Carles Hac Mor, Perejaume i Vicenç Altaió.
