Hustvedt, Siri

Llegir el primer capítol

La dona que mira els homes que miren a les dones és un recull de diversos assajos entorn de l’art i la ciència que l’autora nordamericana Siri Hustvedt ha fet a conferències arreu del món al llarg de quatre anys. Aquest llibre vol ser un pont entre la ciència i l’art des d’un punt de vista multidisciplinari i feminista. L’obra és el resultat d’una gran erudició i d’un interès en diverses disciplines científiques.

Segons Hustvedt, la majoria de les vegades s’ha dotat a la ciència d’una superioritat sobre l’art, tractant les obres artístiques com inferiors a les científiques i catalogant-les de manera pejorativa moltes vegades com a femenines o sentimentals. A la ciència les dones també pateixen discriminació de gènere amb una valoració inferior dels articles científics que els seus companys i amb sous inferiors.

Aquesta diferenciació s’ha traduït en el món de l’art amb un preu inferior de les obres realitzades per dones i amb una presència inferior en les exposicions que es realitzen a museus i galeries. Al llibre apareixen exemples d’artistes com l’escultora Louise Bourgeois que no va ser reconeguda fins als darrers anys de la seva vida.

Siri Hustvedt va néixer a Northfield, Minnesota. Va estudiar Història al St. Olaf College i Literatura i Llengua Anglesa a la Universitat de Columbia. Després d’un parell de primeres novel·les, l’èxit li va arribar amb la tercera, Allò que vaig estimar, publicada en castellà per Anagrama (2006) i Circe (2008), i en català per Angle Editorial (2008). Ha escrit novel·la, assaig científic (amb una virtut divulgativa notable) i poesia. Les seves obres més destacades són: Elegia per un americà (Anagrama/Empúries 2009), L’estiu sense homes (Anagrama/Empúries, 2011), El món resplendent (Anagrama, 2014) i els assaigs La mujer temblorosa o la historia de mis nervios i Vivir, pensar, mirar (tots dos d’Anagrama). Viu a Brooklyn, Nova York.