En la història de les religions, la dona ha estat condemnada a representar un paper secundari i, en molts casos, invisible. Però si mirem enrere, trobem dones que han estat figures cabdals de la història de la humanitat. Silenciades i obligades a ser personatges sense veu, des de ja fa anys es comença a reivindicar tota la feina que van fer mentre es mantenien fidels al seu pensament i les seves creences religioses.
Amb el cicle «Dones i religions», volem fer un reconeixement a l’aportació de les dones en el món de les religions, alhora que proposem un diàleg entre les dones actives i compromeses de les diferents comunitats religioses i espirituals que hi ha, actualment, a la ciutat de Barcelona. Conèixer de primera mà la seva experiència personal ens mostrarà la seva realitat diària, moltes vegades plena de contradiccions amb el món que ens envolta.
Com a complement de les xerrades del cicle, us hem preparat aquesta guia, que recull una selecció de documents relacionats amb els temes que s’hi tractaran i que trobareu a les biblioteques de Barcelona.
Aquesta guia de lectura ha estat elaborada per les biblioteques Francesca Bonnemaison i Horta-Can Mariner.
Segueix i comenta aquest cicle amb #DonaReligions.
1 Comment
Jo no sóc religiosa i em sembla que no ho he sigut mai. Em vam batejar, vaig fer la comunió i fins i tot em vaig confirmar! Tot per després acabar apostatant. No puc combregar (mai millor dit) amb una església que margina les dones, que pretén decidir sobre el nostre cos i que tracta de malalts als amics que tenen una orientació sexual diferent. Tanmateix, tinc dues amigues que, pel seu estil de vida, mai ningú no pensaria que són religioses. Doncs les dues es lleven cada diumenge al matí per anar a la església. Jo he parlat amb elles del tema, li he dit que el seu déu no accepta el seu estil de vida, que és impossible que l’aprovi i que aprovi moltes de las decisions que han pres a la seva vida (com ara divorcis o avortaments). Elles em responen que el déu dels homes probablement no, però el seu déu, el déu en el que elles creuen, és un déu comprensiu, que no fa distincions de gènere i que se les estima i perdona els seus defectes. Elles tenen una mentalitat molt més oberta amb relació a la religiositat que els homes religiosos del meu entorn. Han sabut adaptar la religió a la seva vida, en comptes d’adaptar la seva vida a la religió. Segur que hi ha gent que opina que això no és vàlid, però a elles les funciona i crec que és una forma de viure la religiositat molt sana i intel·ligent.
Molt interesant aquest cicle, gràcies per programar-lo.