Kilar, Wojciech. Dracula: original motion picture soundtrack. [S.l.]: Sony, p. 1992
En els darrers anys s’han estrenat moltes pel·lícules sobre vampirs, destacant Crepuscle, El circo de los extraños i Déjame entrar, tant la versió sueca com la seva adaptació americana. Però a la dècada dels 90 la temàtica de vampirs no era habitual en el cinema. Tot va canviar quan el director Francis Ford Coppola, responsable de la trilogia d’El padrino, va decidir dur al cinema Drácula de Bram Stoker (Francis Ford Coppola, 1992), una adaptació molt fidel a la novel·la original de l’autor irlandès.
Justament l’originalitat d’aquesta pel·lícula va ser que s’allunya dels tòpics de les pel·lícules anteriors de Dràcula i beu directament del text. La pel·lícula va comptar amb un repartiment espectacular: Gary Olman, Winona Ryder, Anthony Hopkins i Keanu Reeves entre d’altres. Quan Coppola va pensar en la banda sonora de la pel·lícula, volia que la música tingués una tonalitat molt centreeuropea i l’escollit va ser Wojciech Kilar (Lwów, Polònia, 1932), un músic amb una àmplia carrera a Polònia.
Wojciech Kilar és un compositor reconegut a Polònia, que havia col·laborat amb els directors polonesos més reconeguts com Andrej Wajda, Krzysztof Kieslowski i Krzysztof Zanussi. Amb la banda sonora de Dràcula Wojciech Kilar va debutar en el cinema nord-americà. Per compondre aquesta banda sonora, el compositor es va allunyar de les anteriors aportacions que altres compositors van fer per a altres pel·lícules sobre el príncep de les tenebres.
La música ha de descriure en primer lloc, l’atmosfera tenebra, gòtica i tota l’acció que envolta l’argument. Un exemple són els temes Dracula – The beginning, Vampire hunters i The storm, amb un gran ús de la percussió i amb una instrumentació variada.
En segon lloc, la pel·lícula és una història d’amor interromput dramàticament, és a dir, aquest tema d’amor té un cert to malenconiós. L’exemple més clar són els temes Love remembered i Mina/Dracula, amb una música suau i harmoniosa.
També s’ha de destacar l’ús de la veu humana, ja que o bé interpreta un simple xiuxiueig o una gran coral que transmet una gran sensació de por. El disc conclou amb la cançó Love song for a vampire cantada per Annie Lennox, amb clars fins comercials per poder vendre més discos.
Malauradament, la banda sonora de Dràcula no va rebre cap candidatura als Òscar, però el compositor va treballar en alguns títols més internacionals com La muerte y la doncella (Roman Polanski, 1994), La novena puerta (Roman Polanski, 1999) i El pianista (Roman Polanski, 2002). També s’hauria de destacar la meravellosa música que va compondre per a Retrato de una dama (Jane Campion, 1997).
És una música impactant, rotunda i amb un tema d’amor que posa els pèls de punta. Impressionant!
Es una de meves pel.licules favorites i la musica sempre m’ha sorpres
Una banda sonora espectacular i molt gotica.
Tota la raó del món, aquesta pel·lícula és molt fideligne al text original, de fet jo diria que no l’acabes d’entendre en la seva totalitat si no t’has llegit la novel·la de Bram Stocker.
És una banda sonora espectacular, al igual que la pel·lícula. Ho té tot per ser rodona. El text és bastant fidedigne a la novel·la, a excepció de la història d’amor, però trobo que és una història molt maca i ben integrada al guió.
De totes maneres si haig de triar em quedo amb la novel·la, t’enganxa des del primer moment!