Doncs sí, hi ha qui ha rebut aquesta distinció dins l’anomenada Edat d’Or del cinema de Hollywood. Existí i es deia Ed Wood. Però qui fou?

Edward Davis Wood, Jr. va néixer a Nova York el 1924, estudià Art Dramàtic i fou un artista multi mediàtic. Exercí com a actor, productor, director i guionista de cinema i també escriví novel·les. Admirava Orson Welles i fruit del seu entusiasme i amor pel setè art decidí aterrar a Hollywood per tal de cercar fortuna.

El seu cinema però queda molt lluny de la genialitat que ens va llegar Welles. La seva producció cinematogràfica es caracteritza per la seva absoluta manca de pressupost i les seves monumentals errades tècniques que juntament, amb una imaginació i creativitat il·limitada, donaren lloc a pel·lícules d’una qualitat molt qüestionable. Avui dia aquestes pel·lícules són considerades de culte i classificades dins el subgènere del cinema de classe B, l’anomenat Z, del qual se’n diu que n’és el precursor.
 

 
Burton, Tim. Ed Wood
[S.l.] : Buena Vista, DL 2002
 
Però què hi fa que en Tim Burton decidís fer un biopic de la figura d’aquest director?

Ed Wood tot i no ser un personatge imaginari s’emmarca dins les característiques que envolten el típic univers fantàstic burtonià. Poblat d’un munt d’éssers excèntrics i víctimes de la intolerància de la societat, Ed Wood participa d’aquest món en tant que fou un home incomprès, marginat, inadaptat i amb una certa ambigüitat en la seva naturalesa humana.

Situada temporalment durant la dècada dels cinquanta, la pel·lícula es desenvolupa al llarg de cinc anys de la vida de Wood i ens mostra com i amb quins mitjans tècnics i humans va rodar les seves tres pel·lícules més representatives:
 
 

Glen or Glenda

(1953)

Pel·lícula que interpretà el mateix Ed Wood, on apareixen trets autobiogràfics del director i s’hi tracta la temàtica del travestisme. En aquest aspecte, fou una pel·lícula pionera i valenta per l’època en què fou filmada.

Bride of the monster

(1955)

Ciència-ficció i intriga s’entrellacen en una pel·lícula sobre un científic que amb l’energia atòmica vol crear una espècie de superhomes.

Plan 9 from Outer Space

(1959)

Batejada com la pitjor pel·lícula de tots els temps és una barreja de ciència ficció i de terror on no manquen zombis ni invasions extraterrestres.

Però aquestes pel·lícules només són un pretext. Tot i que són el medi pel qual podem conèixer qui va ser Wood, el que en realitat Burton pretén és endinsar-nos en el seu vessant més humà. Amb una mirada benèvola ens el mostra d’una forma entranyable i íntima, mitjançant les relacions que Wood va mantenir amb el seu grup d’estrambòtics amics i companys  de rodatge que, de fet, van ser els que van fer possible que els seus projectes cinematogràfics es fessin realitat. Entre ells hi havia:

Dolores Fuller

Interpretada per Sarah Jessica Parker

La núvia de Wood i actriu en les seves primeres pel·lícules. L’acabà abandonant, ja que era poc amiga de les excentricitats i només volia una “vida normal”.

Bela Lugosi

Interpretat per Martin Landau

Actor apartat de la indústria de Hollywood i addicte a la morfina que havia protagonitzat personatges de terror com Dràcula i que es va reincorporar a la interpretació gràcies a Wood, amb qui va mantenir una profunda amistat.

Tor Johnson

Interpretat per George “The Animal” Steele

Un lluitador de lluita lliure que Wood va anar a cercar perquè interpretés personatges d’estètica monstruosa i temible.

Vampira

Interpretada per Lisa Marie

Presentadora de televisió de pel·lícules de terror que participà a Plan 9 from Outer Space interpretant una zombi amb aspecte vampíric.

Kathy O’hara

Intterpretada per Patricia Arquette

La companya i finalment dona de Wood fins que el director morí i qui l’acceptà tal com era.

Però la pel·lícula de Burton tampoc tracta la figura d’Ed Wood de forma reverencial o estrictament documental (fins i tot li acabà atribuint fictíciament un èxit i una trobada amb el seu idolatrat Orson Welles, que no es va arribar a donar en la vida real).

Tot basant-se en fets objectius dóna com a resultat una pel·lícula dramàtica amb trets còmics que ens descriu des d’un profund respecte la seva particular visió de la figura del director. Així, Johnny Depp ens fa empatitzar amb un Ed Wood apassionat, ple d’optimisme i en un permanent estat d’il·lusió amb el qual delira per tal d’aconseguir els seus somnis cinematogràfics. Ens regala moments molt divertits i inoblidables, com les peripècies que passa per aconseguir pressupostfinançament, les pífies i plagis que apareixen en les seves pel·lícules o l’aliena percepció que el director té del seu propi fracàs. Però també ens fa reflexionar sobre altres aspectes, com la crueltat de Hollywood i l’oblit en què en un no-res es podien convertir les grans estrelles. O sobretot, i focalitzant-se en la relació de Wood amb Lugosi, entorn el valor que representa l’autèntica amistat (aquella que no emet judicis).

Ed Wood és doncs una pel·lícula completa pel seu abast temàtic i rodona en la seva producció: finançada per Disney i filmada en un blanc i negre impecable va guanyar dos Òscars i un Globus d’Or. I aconsegueix que després de veure-la que ens tornem a preguntar: És realment aquest director menystingut durant tant de temps el pitjor de la història del cinema?

Jo no sabria dir si Ed Wood es mereix realment aquest títol. La seva imperfecta tècnica és inqüestionable però el que no podem negar és la seva (excessiva?) humanitat. Potser pecà d’un cert orgull i de força ingenuïtat però per davant de tot, fou un home honest, valent i coherent que, seguint el consell de Welles, lluità pels seus propis somnis.

I és que, en definitiva, aquesta pel·lícula no només és un homenatge a Ed Wood sinó també al cinema. Al cinema entès com a la fàbrica de somnis i d’esperances que és i que, un cop vista la pel·lícula, fa que encara estimis més.
 
Tot el que voleu saber sobre Ed Wood a les Biblioteques de Barcelona.