A les Biblioteques trobaràs:

Fincher, David. Seven.
Madrid : Columbia Tristar, [2000]

Al GREC. Festival de Barcelona

Spregelburd, Rafael. La Tossuderia
19 i 20 de juny. 20:30 h. Teatre Lliure.

El tinent Somerset, del departament d’homicidis, està a punt de jubilar-se i ser reemplaçat pel detectiu David Mills. Tots dos hauran de col·laborar en la resolució d’una sèrie d’assassinats comesos per un psicòpata, que comet les seves atrocitats -mai es veu com les executa, només els seus macabres resultats- guiat pels set pecats capitals, que ell jerarquitza en aquest ordre: gola, avarícia, mandra, luxúria, supèrbia, enveja i ira. Els assassinats són realment retorçats i algunes escenes segur que s’han quedat en la memòria dels espectadors per molt temps. L’escena final, antològica.

Amb Seven, David Fincher va aconseguir unir èxit de taquilla i de crítica, gràcies a un guió sorprenent sobre la corrupció en la societat actual i un impactant estil visual. L’ambientació, angoixant i fosca, ajuda a les dramàtiques interpretacions de Morgan Freeman, Brad Pitt i, sobretot, Kevin Spacey.

Hollywood ha tractat moltes vegades el tema dels assassins en sèrie: Psicosis, El silencio de los corderos, Calma total, Zodiac, Instinto básico, Saw, Pesadilla en Elm Street, El cabo del miedo, etc. La novetat de Seven es troba més en la manera de tractar el tema visualment que en el personatge l’assassí o la seva persecució policial, que en el tema, encara que, el seu final, sigui, si més no, sorprenent. El mèrit de David Fincher, en el seu segon llargmetratge, és la creació d’un tenebrós clímax ambiental, gairebé gòtic, alterat en funció de la naturalesa de cada un dels assassinats.

David Fincher, és un director de cinema, publicitat i vídeos musicals americà, conegut per pel·lícules como Seven, The Game, El club de la lucha, Zodiac, El curioso caso de Benjamin Button i La red social, amb aquesta última pel·lícula va guanyar, al 2011, el Globus d’Or al millor director.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NK6v2QgeJ20[/youtube]

La música original de la pel·lícula va ser escrita per Howard Shore. La música de la introducció és un remix fet per Coil de la cançó Closer de Nine Inch Nails, i la cançó que se sent durant els crèdits finals és The hearts Filthy lesson de David Bowie.

La pel·lícula va optar a diversos premis entre els que destaquen: nominada a l’Oscar al millor muntatge, nominada al BAFTA al millor guió original, al National Board of Review: Millor actor secundari (Kevin Spacey),  i al Cercle de crítics de Nova York: Millor actor secundari (Kevin Spacey), tots al 1995.

La temàtica dels 7 pecats capitals és recorrent en tot tipus d’art: teatre, cinema, pintura, escultura, etc. L’obra de teatre La Tossuderia, de Rafael Sprengelburd, està inspirada per la Taula dels pecats capitals del Bosco. Aquesta obra és un oli sobre taula del pintor holandès Hieronymus Bosch, El Bosco, on els set pecats capitals es representen amb originalitat, amb un realisme impecable.

Al voltant, hi ha un cercle més gran dividit en set parts, mostrant cadascuna d’elles un dels set pecats cabdals, que poden ser identificats per les seves inscripcions en llatí: Ira, Superba, Luxúria, Mandra, Gula, Avarícia i Enveja. El pintor va representar els diferents  pecats capitals en escenes de la vida quotidiana del Flandes de la seva època.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=c39tC9cel0M[/youtube]