Palm Desert és una ciutat resort de no més de 45.000 habitants ubicada al comtat de Riverside, dins l’àrea de Palm Springs, on la gent gran busca tranquil·litat per passar la jubilació jugant a golf, fugint del fred del Canadà i de la resta dels E.E.U.U., engrossint la seva població durant aquests mesos; tanmateix, ha estat el lloc perfecte on els famosos han celebrat les seves festes privades. Sonny Bono o Frank Sinatra hi estan enterrats.
Situada a “Coachella Valley”, desert del sud de Califòrnia, a l’est de Los Angeles, destaca pel seu immens cel i la vasta quantitat d’espai, límit de l’infinit.
A Palm Springs, a finals dels anys vuitanta, el rock’n’roll estava vetat i els adolescents que hi habitaven tot l’any eren de famílies pobres; passaven els dies entre la calor i l’avorriment, així que no els hi quedava un altre que ajuntar-se, escoltar música i finalment, en un ambient mig clandestí, tocar a festes, en garatges fins que venia la policia.
Entre aquests joves aficionats al “punk rock” d’uns seminals Black Flag, i al “doom” primari de Black Sabbath, trobem a Mario ‘Boomer’ Lalli, guitarra i veu, Scott Reeder, baix, Mark Anderson, guitarra i Alfredo Hernández, bateria, que van crear, sense ser-ne conscients, l’stoner rock, o música del desert, amb la seva banda Across The River, la petjada va quedar reflectida a la història amb una maqueta.
Es caracteritzaven per ser una banda de jams amb riffs pesats i molta distorsió; tot i que la seva trajectòria va constar d’una demo i diversos concerts van inspirar a la futura flor i nata d’un gènere que es singularitzava per fer servir tempos repetitius de lents a mitjans i guitarres afinades greus, un so pesat de baix i a vegades veus melòdiques.
La totalitat de l’activitat en directe de la banda va ser a diferents festes conegudes com a “Generator Parties”, que consistien a buscar una ubicació a turons confrontants, a prop de la ciutat, amb una única entrada i rodejada de canons, hi arribaves en un jeep 4×4 i t’assabentaves del certamen gràcies al boca orella.
Desert i llibertat, llocs amagats i allunyats per poder fer soroll tota la nit, dificultant ser localitzats, i, si finalment arribava la policia, tothom tenia temps de dispersar-se en totes direccions.
Festes d’entre 200 i 600 persones, en les quals gairebé tothom es coneixia, música en directe tota la nit, amb generadors per poder endollar els instruments i on no faltava alcohol, marihuana, LSD i sexe!!!!
Un Ritual tribal, on regnava l’anarquia, sovint amb baralles i trets.
Les “Generator Parties” van empènyer a les bandes a perfeccionar les seves habilitats i van ajudar a donar forma als seus sons, una univesitat musical en mig de planes arenoses.
En la primera van actuar Minutemen i Einstudatze Neubaten, a la segona, Red Cross, Meat Puppets i Sonic Youth, més tard Mario Lalli i el seu cosí Larry es van comprar un generador propi i van començar a muntar-les pel seu compte.
La ubicació mes emblemàtica de les “Generator Parties” va ser a la ex-colònia nudista, ‘Nude Bowl’,amb una piscina buida i on només quedaven les parets.
La policia de la zona es va comprar un helicòpter a finals dels anys noranta, provocant la fi de la diversió.
Si va haver-hi una banda estendard del desert, aquesta va ser Kyuss. Els de Palm Spring es van formar l’any 1987 i van editar, entre 1992 i 1995, tres discos cabdals dins la història de l’stoner rock en particular i de la música en general, produïts per l’enorme Chriss Goss, excel·lent productor i líder de la banda Masters Of Reality.
Encapçalats per en John Garcia a les veus i en Josh Homme a la guitarra, ells dos són els membres que van ser presents a la formació durant tota la trajectòria de la banda.
Després que el disc “Blues for The Red Sun” de l’any 1992 arribés a les oïdes d’uns Metallica en plena cúspide de fama i vendes, aquests van quedar fascinats i van decidir emportar-se els californians de teloners per una gira de nou concerts per Austràlia l’any 1993 ja amb Scott Reeder al baix, en substitució del problemàtic Nick Oliveri.
Un any després van enregistrar, “Welcome To The Sky Valey”, últim llarga durada amb Brant Bjork a la bateria, abans que ingressés a la formació de Fu Manchu.
Finalment, l’any 1995 es va publicar l’enorme “…And the Circus Leaves Town”, amb Alfredo García, exbateria de Acroos The River i Yawning Man a les baquetes, tres mesos abans de la dissolució de la banda.
El “Rancho de la Luna” és un estudi de gravació ubicat a “Joshua Tree”, al mig del desert, hàbitat del desert rock, adquirit l’any 1993 per en Fred Drake i en David Catching, membres fundadors de la banda psicodèlica Earthlings?, hi produeixen discos en un marc incomparable, acollidor i amb un punt místic, on els músics es poden relaxar i donar el millor d’ells sense cap mena de distracció.
D’aquestes parets han sortit gravacions d’Iggy Pop, Artic Monkeys, PJ Harvey,
Fu Manchu, Kyuss o Queens Of The Stone Age ,entre d’altres.
Ara el lloc és llegenda i lloc de pelegrinatge pels fans del gènere i qualsevol banda de l’estil anhela gravar en ell.
Un cop Kyuss es va dissoldre, el seu guitarrista Josh Homme va crear l’any 1997 la banda més gran, internacional i mainstream de Stoner de tots els temps, la formació que va posar la música del desert en el mapamundi, Queens of the Stone Age, formació que ha girat per tot arreu i ha tocat als millors festivals del planeta davant d’audiències multitudinàries.
Simultàniament a la creació de la banda, en Josh Homme va idear les “The Desert Sessions” , un projecte musical que consistia a convidara amics músics al “Rancho de la Luna”, on muntaven festes i experimentaven musicalment en format jam session i ho gravaven.
Per allà van passar en Jesse Hugues dels Eagles of Death Metal, Mario i Larry Lalli de Fatso Jetson, Billy Gibbons de ZZ Top, Les Claypool de Primus, Blag Dahlia de The Dwarves, Stella Mozgawa de Warpaint, Ben Shepherd de Soundgarden, entre molts d’altres, així com companys d’en Josh a altres formacions com Nick Oliveri, Brant Bjork, Mark Lanegan, Alfredo Hernandez, Joey Castillo, Troy Van Leeuwen,etc..
També es van sumar a la festa en Fred i en Dave, propietaris del estudi.
D’aquí van sortir editats deu volums, els sis primers amb el segell “Man’s Ruin Records” i els quatre darrers amb “Rekords Rekords”.
S’ha de dir que l’Stoner Rock ha gaudit d’una salut envejable des de la seva creació, hi han sorgit moltíssimes bandes i actualment trobem concerts programats per tot arreu.
Així mateix, existeixen festivals temàtics anuals arreu del món, com el festival itinerant “Heavy Psych Sound Fest”, que des de l’any 2014 i fins l’actualitat ha visitat diferents seus, tant a E.E.U.U. com a Europa, o el “Desert Fest” amb quatre seus diferents a Londres, Berlin, Antwerp i Nova York. Igualment, tots els estius té lloc el “Sonic Blat Fest”, a Portugal, i des de fa gairebé deu anys es realitza a Barcelona el“Ritual Fest” , per nomenar només uns quants.
Finalment citarem les millors bandes de l’estat espanyol del gènere, per deixar constància que aquest gènere té una gran acollida i un nombre ampli de seguidors entre nosaltres. Destaquen els navarresos Mermaid formats l’any 1998, els gaditans Viaje a 800, que van treure la primera maqueta el mateix any; des de Vitòria trobem els Neubat que van editar la seva primera maqueta l’any 1999; conciutadans d’aquests són el quintet Arenna, que van començar la seva trajectòria l’any 2005, el mateix any que els madrilenys El Paramo, des de Jerez descobrim The Shooters, que van néixer com a banda l’any 2008. També des d’Andalusia apareixen els almeriencs The Dry Mouth, que van publicar per primer cop l’any 2010 i un any després es van ajuntar els granadins Mother Gun.
2 Comments
Desconeixia aquest espai i aquests orígens musicals. Un article ben interessant. Gràcies.
Boníssim article!
Recordo quan vaig escoltar Kyuss per primera vegada a finals dels anys noranta, els vaig conèixer gràcies a una entrevista amb el Dave Grohl.
Per què el desert ens genera aquesta atracció i per què l’stoner rock recull tant bé aquesta fascinació?