El Ala Oeste de la Casa Blanca. [s.l.] : Warner, cop. 2007.

El Ala Oeste de la Casa Blanca ens presenta a un equip de govern dels Estats Units, completament utòpic val a dir, però que potser ja ens agradaria per a nosaltres. La sèrie està ambientada a la part de l’edifici on treballa el president (que és científic i humanista, i ha estat guardonat amb el Nobel d’Economia) i tot el seu gabinet, tots competents i brillants.

El president Bartlet (una barreja declara entre Clinton i Kennedy) i el seu equip s’enfronten als maldecaps que els proporcionen els extremistes de Qumar (país fictici, no feríssim pas sensibilitats), també a la burocràcia del seu propi país, a les complicacions internes dels partits i les dificultats que comporten l’aprovació de les lleis. I als temes de tota la vida: la sanitat, les armes, la premsa sensacionalista…

El plantejament està clarament enfocat cap a la gestió política d’un equip de govern demòcrata, però els guionistes no cauen en el parany de convertir els personatges en reflexes maniqueus dels bons i els dolents, però tampoc ens enganyem, arreu n’hi ha de més bons i de més dolents. Tot i això, els protagonistes es veuen temptats pel costat fosc de la política i el poder, fins i tot el propi president. Aquest posicionament argumental, així com la qualitat  i dinamisme dels guions i les trames enllaçades que es desenvolupen a cada capítol, aporten un grau qualitatiu a la sèrie molt elevat. La versemblança escènica és un altre dels punts forts d’aquesta ficció televisiva.

L’impacte social de la sèrie ha estat tan gran que la figura de Martin Sheen (que dóna vida al president Bartlet) com a opositor de la gestió Bush s’ha reforçat. Fins i tot des de l’àmbit universitari es posa com a exemple d’imatge i comunicació política. Actualment seguim amb fruïció la vida política del Estats Units, les carreres polítiques dels seus candidats, les curses per guanyar la presidència, les recaptacions de les campanyes, els estats clau… i la pròpia Casa Blanca. Així, El ala oeste de la Casa Blanca esdevindrà un revulsiu per a tots els que enyoren una altra manera de fer política.