Iris Duarte

On anem? Per què marxem?   La mirada d’una nena petita ‘que viu a la casa més bonica del seu poble’ és la porta que ens permetrà viure la incomprensió i la perplexitat del que suposa marxar de casa, de la terra, cap al destí més incert. Aquest és el plantejament de l’àlbum Refugiada: l’odissea d’una família de Tessa Julià i Anna Gordillo, i publicat per La Galera.   Julià i Dinarés, Tessa; Gordillo, Anna [il] Refugiada: l’odissea d’una família Barcelona: La Galera, 2017   Una nit, de forma sobtada, la protagonista de la història ha de recollir maldestrament quatre...

Crec que no m’equivoco si afirmo que una de les preguntes més freqüents que rebem a les sales infantils de les biblioteques és: “Em podeu recomanar llibres per a infants que parlin sobre la mort?“. La curiositat per saber el significat de la nostra existència es desperta de ben petits i a mesura que creixem incorporem més i més dubtes sobre el sentit de la vida i la mort. Explicar-ho als infants suposa una feinada considerable. Aquesta demanda generalitzada de llibres que ens facin de xarxa de seguretat a l’hora de tractar aquest tema tabú amb els infants, fa que...

Herman Koch La cena Barcelona: Salamandra, 2010 El sopar Barcelona: Ara Llibres, 2010   Tot i que La Cena, de Herman Koch és un llibre multipremiat, a mi m’havia passat desapercebut. Potser tindreu pietat de mi i pensareu: Home, amb la quantitat de llibres que es publiquen cada any, és impossible estar-ne al cas de tots. Bé, sí, però no. Va ser un usuari qui me’l va descobrir i recomanar. Sóc una prescriptora prescrita! L’acció es situa a un restaurant de luxe on han quedat per sopar dos germans amb les respectives dones. Des de la primera frase el lector...

Takahata, Isao. Pompoko. Madrid: Aurum, DL 2009 Vam estrenar el mes de setembre amb la notícia de la jubilació del geni de l’animació japonesa, Hayao Miyazaki i ja teníem el pànic desfermat! Però no cal patir, són uns quants els col·legues de professió, amb grans obres cinematogràfiques, als que podem seguir. Un d’ells és Isao Takahata. Nascut al Japó l’any 1935 és director, productor, guionista i uns dels creadors més importants del gènere de l’animació japonesa.

Marsé, Juan Últimas tardes con Teresa Barcelona: Debolsillo, 2006 Una de les coses que més il·lusió em feia en començar a treballar a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé era tenir disponible el seu fons especialitzat de novel·la barcelonina disponible cada dia. Va ser llavors quan em vaig adonar de la gran oferta literària que té a la nostra ciutat com a escenari principal i protagonista. Una de les primeres lectures barcelonines que vaig fer a la biblioteca va ser Últimas tardes con Teresa, un clàssic dins de l’obra literària de Juan Marsé, l’escriptor que dóna nom a la Biblioteca del...

Lindgren, Astrid. Pippi Calzaslargas: todas las historias. Barcelona: Blackie Books, 2012 “A los niños les conviene llevar una vida ordenada, sobre todo si pueden ordenársela ellos mismos“ Òrfena de mare i filla del capità Efraim Långstrum, rei dels mars i dels caníbals, la Pippi és una nena de 9 anys que viu sola. Bé, sola no. Viu amb un cavall de lunars i amb el mico Senyor Nelson. Se’n va a dormir quan vol i es posa la roba que vol sense tenir en compte la talla, el color o la seva utilitat. Menja els espaguetis amb tisores i dorm...

Bosch Grané, Pere ; Blanco Vilanova, Núria. Barcelona corre: 23 rutes per viure la ciutat a bon ritme. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2011 Cíclicament s’ha anat posant de moda sortir a córrer a l’aire lliure. Primer se’n deia fer jogging, després footing i ara running. Tres maneres de referir-se a una mateixa activitat que cada cop practica més gent. Només cal veure el creixent número de curses populars que s’organitzen a la nostra ciutat. Els experts afirmen que aquest increment de corredors és degut a la senzillesa de la pràctica i també al factor econòmic: l’equipament bàsic no és gaire...

Yglesias, Rafael. Un matrimonio feliz. Barcelona: Libros del Asteroide, 2011. “Enrique se detuvo a mitad de camino de su meta. Margaret quedó en silencio. Una sobria oscuridad inundó sus luminosos ojos azules. Ella se quedó mirando los labios de Enrique como si calculara a qué podían saber. Este había llegado demasiado lejos como para retirarse. Se acercó un poco más, demasiado asustado para respirar. Ella no le alentó. No hizo ningún gesto que delatara si separaría los labios para recibirle o los abriría para chillar.” Enrique Sabas, escriptor i guionista de cinema, viu a Nova York amb la seva dona...

Buford, Bill. Calor: aventuras de un aficionado como esclavo en la cocina, cocinero, fabricante de pasta y aprendiz de carnicero en la Toscana. Barcelona: Anagrama, 2007 Dir que la gastronomia està de moda és una obvietat. Només cal fer una ullada als prestatges de les llibreries per comprovar que la secció de cuina creix per moments. Hi ha receptaris de tot tipus, per a solters, estudiants, per a menjar de tàper, pels bojos dels dolços o de la pasta, vegetarians, carnívors… Però no només vivim de receptaris, els assajos també es multipliquen. Cada cop és més freqüent que cuiners, gastrònoms i...

Gordon, Seth. Cómo acabar con tu jefe. [S.l. ]: Warner Bros., 2011 Si esteu deprimits, agobiats i/o estressats perquè s’han acabat les vacances i toca tornar a la feina, us proposo que us feu un bol ben gros de crispetes i us prepareu per desconnectar amb la pel·lícula Cómo acabar con tu jefe. Perquè qui és l’afortunat que pot aixecar la mà i dir que mai ha patit a un cap insofrible i malvat, ben bé com si fos el fill del dimoni?

Martínez, Josep. Drakcelona. Tarragona: Arola, 2011 Tot sovint ens movem per la ciutat amb presses i realitzant els mateixos recorreguts dia rere dia. Quan tenim una miqueta de temps lliure anem a fer una visita a la família, als amics, sortim al cinema, de marxa… però normalment no sortim dels espais ja coneguts per nosaltres mateixos o el nostre entorn. Particularment em fa molta gràcia dedicar una mica de temps mensualment a visitar espais, llocs i barris de la ciutat com si fos per primera vegada. Pot ser que no hagi passejat gairebé mai per un barri concret o d’un...

Albanell, Josep. El Barcelonauta. Barcelona: La Magrana, 2003 –Tan malament et tractem? –demana el senyor Nicolau, amb aire ofès, asseient-se de nou. –No, no és per la feina. És… Tot. –Tot? –No estic acostumat a viure així, jo. No sé, si m’entén. –No. No t’entenc gens. I callen tots dos. –Vols dir que no t’agrada Barcelona? El xicot dubta. –No exactament. No sabria com explicar-ho… És la manera de viure. Jo no estic acostumat a viure així, tan provisionalment, tan lluny de tothom, amb una gent tan atrafegada sempre… No m’agrada la gent d’aquí. I em desmoralitza aquesta tensió constant,...