Pot costar de creure, però l’obra de Roberto Bolaño no es redueix a Los detectives salvajes i 2.666, ho pot semblar, són dos grans llibres (grans en els dos sentits) i sens dubte els seus millors, però això no és tot.
Els altres llibres de Bolaño inclouen una petita curiositat, el seu debut literari, i a més en una novel·la a quatre mans. El seu partenaire en aquesta novel·la és A.G. Porta, autor d’una respectable obra però amb molta menys tirada entre el gran públic.
I que ens trobem en aquesta novel·la de títol tan inversemblant com Consejos de un discípulo de Morrison a un fanàtico de Joyce ? Doncs una novel·la curta absolutament trepidant, amb tocs de novel·la negra, de bogeria, i un ritme molt de road movie, com si les pastilles que prenen els protagonistes escampessin els seus efectes per les pàgines.
Robatoris, fugides, amagar-se en pisos francs, contactar poc i malament amb els seus, com trencant els llaços que els uneixen a una realitat que els resulta cada cop més estranya. I de nou assalts a pisos, robatoris en botigues, fugides en cotxe, amagar-se, matar les hores de no fer res. Atracaments a bancs, fugir, amagar-se… Uns Bonnie & Clyde amfetamínics a la Barcelona dels 80, sense esperances pel futur, mantenint-se en moviment per així no preguntar-se cap a on van. Moguts per la desesperança, per l’amor, i pels somnis d’una joventut que s’està acabant sense que els somnis estiguin més a prop, de fet semblen més lluny i més inabastables encara.
I no puc acabar sense fer una menció al conte que acompanya sempre aquesta novel·la Diario de bar, una petita crònica del dia a dia d’un bar del districte Vè de Barcelona el 1979, un bar que recorda molt al Cafè Cèntric, on Bolaño va passar aquells anys i un local que apareixeria a Los detectives salvajes, té poca extensió i també està signat a quatre mans, tot i que jo el veig molt més “bolañià”, en tema i personatges sobretot.
36 Comments
Aquesta es l’única novel·la de Bolaño que em queda per llegir.
“Uns Bonnie & Clyde amfetamínics a la Barcelona dels 80”. Aquest llibre promet.
Un gran escriptor que en vida no va ser prou reconegut. L’exposició que el CCCB li va dedicar intentava rellançar la seva figura, però sense fer-li justícia. Un autor que amb el temps guanyarà nous i molts lectors.
Encara no he llegit res de Bolaño i en tinc ganes des de fa temps. Potser aquest seria un bon llibre per iniciar-s’hi.
Jo vaig provar amb Bolaño per la meva millor amiga, que és molt fan d’aquest escriptor, i no hi entro, però igualment estaria bé guanyar aquest concurs: així li faria dentetes! I és que viu a Madrid, sabeu? Hehehe…
Potser ja tocaria iniciar-se amb Bolaño, després d’haver-ne sentit tant i tant, gairebé sempre, de bo.
Yo me inicié recientemente con el compendio de cuentos “Llamadas telefónicas”. Simplemente delicioso. Un desenvolvimiento rítmico alucinante. Simplemente genial.
Doncs no us penseu que les coses han canviat gaire, no.
Se’n parla de diferent manera, però…
S’han canviat els bancs per altres objectius.
Ara només falta un altre Bolaño que en faci una novel·la.
Un llibre imprescindible, brutal, inquietant i viu!!
Fa temps que vull llegir Bolaño, però amb una criatura a casa, no trec mai temps! Vejam si puc aconseguir-me un cangur i almenys anar a veure l’obra de teatre 😉
Buenísimo, simplemente genial.
Tinc moltes ganes d’enfrontar-me amb Bolaño, i és que encara no ho he fet mai i se’n parla tan bé..
M’encantaria llegir-lo!
Creo haberlo leído. Recuerdo un momento de tensión en una cafetería, con dos fugitivos y una pareja de guardias civiles. Bolaño tiene esa capacidad para crear suspense.
Tiene muy buena pinta, me lo apunto para mi próxima aquisición.
Serà el meu primer Bolaño. Mai no és tard…
Intrigante y apetecible…
Encara no he llegir res de Bolaño.
Aquest seria un bon llibre per començar
Novela negra, negra: Unas vidas cargadas de miedo ante la libertad individual y social; abocadas a un fatalismo dañino y opresor.
Acabando de terminar “Amuleto”, una novelita que parecía menor pero que desplegaba todo un planeta del universo “salvaje”, comienzo con “Consejos….” a ver por cual estrella me lleva…
Una novel•la a quatre mans? Sona interessant, potser ja va tocant posar-s’hi a conèixer l’autora més, bogeria i tocs d’humor negra sona a combinació interessant.
Muchas, muchísimas ganas de hincarle el diente a este libro y devorarlo hasta el último punto y final.
Qué ganas le tengo a este libro de Bolaño !!
No he llegit res de Bolaño però l’entramat d’aquesta novel·la em crida força l’atenció. Un relat cituat a la Barcelona dels 80 i trepidant com sembla que és aquesta novel·la no s’em pot resistir.
Amb moltes ganes de retrobar-me amb en Bolaño, i més si és a Bercelona!!
Aquest és un Bolaño que encara no he llegit… i fins ara, tot el que he llegit seu, m’ha semblat digne de “relectura”…
Interessant proposta. Novel·la a dos mans i que barreja narració, diàleg o epístola (picada d’ull als textos posmoderns).
M’agrada llegir novel·les que se situen a Barcelona, i crec que Consejos de un discipulo de Morrison a un fanático de Joyce està situada en aquesta ciutat a més de Girona i Paris.
A veure si tinc sort en el sorteig!
Encara no he llegit res d’en Bolaño però sembla prou interessant, sobretot si transcorre a Barcelona. Ja tinc ganes de començar.
Bona lectura a tots i a totes!
Bolaño és un dels més escriptors preferits, i “2666”, “Los detectives salvajes” i “Estrella distante” es troben entre les millors novel·les que he llegit mai. M’encantaria llegir també “Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce”, que és un dels pocs llibres seus que encara em falten.
(*”un dels meus escriptors preferits”, i no “més”)
No he llegit ni una sola pàgina de Bolaño però és un dels escriptors a qui tinc més ganes… Espero sol·lucionar aquest dèficit aviat ;9
Quiero leer a Bolaño para comprenderla mejor.
No he leido a Bolaño espero comprender la obra.
no l´he llegit encara, és un autor que tinc pendent!!
Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce. Espero llegir-lo perquè una gran part de la seva acció transcurreix a Barcelona i això farà més divertit entrar en materia