Munro, Alice. Massa felicitat. Barcelona: Club editor, 2010
Us recomano aquest recull de contes que m’ha mantingut atrapada de la primera a la desena història. Massa felicitat? Només amb el títol del llibre l’autora ja t’està dient que no estàs davant d’un llibre convencional i que allò que passarà és poc previsible. I en això està el poder de captivitat dels deu contes que ens ofereix Alice Munro, escriptora canadenca nascuda l’any 1931 que molts consideren que és mereixedora del Nobel, autora d’onze reculls de relats i una novel·la. I és que en paraules de Munro: Veig la vida com peces separades que no acaben d’encaixar mai.
A través dels relats que planteja sembla que et vulgui dir: tot això i més pot passar en la vida de les persones, jo t’ho he transmès a través d’aquestes històries i ara et toca a tu pensar-hi. Munro aconsegueix transcendir: aquestes històries et queden a la memòria, a vegades et recorden alguna vivència que has tingut, a vegades a alguna que t’han explicat. Com les bones obres d’art per ser-ho han de provocar-te algun sentiment, bo o dolent, però t’han de sacsejar, i això és el que aconsegueixen absolutament aquests contes.
He arribat a aquesta autora a través de l’autor de còmics Seth, diuen que les seves vinyetes recorden els ambients creats per Munro. Aquests relats m’han captivat, ja que m’han agafat ganes de llegir tota l’obra de l’autora, i això que no sóc lectora d’aquest gènere, se’m fan curts i sempre tinc ganes de seguir per les històries que teixeixen els seus autors. Però aquests contes tenen tanta profunditat, són tan rodons que t’oblides del format, senzillament et deixen amb les ganes de compartir-los amb altres lectors per saber què pensen.
Determinades vivències tenen moltes cares, i l’autora, amb una prosa detallista, que broda sentiments i maneres d’afrontar la vida, ens les relata amb una escriptura plena de metàfores i comparacions que fan preguntar-te com se li han acudit. Us posaré un exemple: per parlar d’una persona que està malalta i que té l’habitació al primer pis, diu que si estigués al pis de baix seria més pràctic però “la idea d’una habitació al pis de baix seria com tenir un lavabo a la sala”.
Aquestes narracions curtes, traduïdes impecablement per Dolors Udina, parlen de personatges excèntrics amb costums poc corrents que surten del límit de la normalitat, episodis d’infància que marquen la vida dels personatges, com reaccionen les persones davant d’una situació adversa, relacions d’amistat, de parella, entre pares i fills… En gairebé totes les trames la infància juga un pes important en la vida dels personatges i les situacions que descriu. Però la infància relatada amb la perspectiva d’una persona adulta tamisada pel pas dels anys, gairebé sempre en primera persona, fet que aconsegueix que visquis sentiments que mai t’hauries imaginat.
Vinga, què feu que no aneu a buscar Massa felicitat a la biblioteca i em dieu què us ha semblat? Us convido a que descobriu tots aquests universos d’una gran exploradora de les interioritats de l’ésser humà.
– Recomanació al bibarnabloc de Jay Gatsby
6 Comments
Després de la teva recomanació, Jane, donen moltes ganes de llegir aquest llibre de contes. Si Alice Munro ha aconseguit atrapar-te amb aquest gènere, no dubto que deuen ser magistrals…
Amb els vostres comentaris m’he animat a llegir aquest llibre aquestes vacances. Altre llibre que vull llegir és “Ombres en el temps” de Jordi Sierra i Fabra.
Felicitats a Club Editor per fer-nos arribar en català l’obra d’una autora cabdal de la literatura anglosaxona i per reparar l’aguda miopia del gran grup editorial català, més interessat en publicar novel·les de papàs de futbolista…
Entre la recomanació i les crítiques si que donen ganes de llegir-la, me l’apunto!
A diferència de Jane vaig arribar a Alice Munro mitjançant el cinema. El primer llargmetratge de Sarah Polley (inoblidable protagonista de “Mi vida sin mi) “Away from her / Lejos de ella” està basat en el conte “The bear came over the mountain”, del que no redordo el títol en català però que podeu trobar en l’altre llibre d’aquesta autora que els editors han tingut la delicadesa de traduir a la nostra maltractada llegua: “Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni” (tota una declaració d’intencions, no us sembla?).
El comentari de Jane ha obert les comportes del record i les ganes de tornar a llegir aquesta magnífica escriptora. I aprofito l’avinentesa per afegir-me a la crítica de Brausen sobre les miopies de certs grups editorials.