El cavall alat torna a volar sobre els estels de Montjuïc…

A les biblioteques trobaràs:

Pegasus. Montreux Jazz Festival
Sabadell : PICAP, DL 1996

Al GREC. Festival de Barcelona

Montjuïc de nit
2 de juliol. 22 h. Teatre Grec

Dins el marc d’una nova edició de Montjuïc de nit, on a diferents espais de la muntanya es presenten en una sola nit (batejada com la nit de la música de Barcelona) una part dels diferents festivals musicals que es fan a la ciutat durant l’any, destaquem la presència del grup Pegasus, un dels històrics de l’escena jazz rock nacional.

El grup, que celebra els 30 anys de vida, va sorgir al voltant de reconeguts músics de l’escena progressiva i jazzística catalana: Max Sunyer, Josep Mas “Kitflus” (que havien format part del grup Iceberg), Santi Arisa (del grup Fusioon), i Rafael Escoté (de Gòtic). Van tenir el seu moment a principis dels anys 80, on el seu jazz rock progressiu amb marcat accent mediterrani encara podia sobreviure decentment abans de la irrupció a finals dels anys 80 d’una nova escena del rock català, encapçalat per Sopa de Cabra i Sau.

Així, després de diferents discos publicats des del 1982 al 1996, el grup es va separar, degut a la progressiva falta d’interès per la seva música,  i va tornar a ajuntar-se deu anys després, el 2007, en un concert a Vilafranca del Penedès que va donar pas a una sèrie de concerts que van acabar de materialitzar la seva reunificació, una reunificació que dura a hores d’ara.

Però el disc que va marcar el punt àlgid de la seva carrera va ser l’enregistrament del concert que van fer el 1984 al Montreux Jazz Festival, un dels festivals més prestigiosos del món, per on han passat els noms més importants del Jazz mundial.

En aquell històric concert el grup va poder ensenyar més enllà de les nostres fronteres un so que si bé beu de la fusió del jazz i el rock tan universals per aquelles dates, aporta un toc molt mediterrani, lluminós, festiu, i optimista, que contrasta amb el jazz rock que es feia a altres llocs, més fred i tècnic. Potser per això el grup tenia tan bona rebuda fora de l’àmbit nacional i els seus discos eren més valorats inclús que aquí, comparant-se amb grups mítics com Mahavishnu Orchestra, o Return to Forever.

Cançons clàssiques dels seus primers discos com Transmediterrani Exprés, Conga con ganas, o Ball de gegants no podien faltar en aquest disc mític, que per primera vegada s’ha editat en format audiovisual i podràs trobar a les biblioteques com a material d’acompanyament del número 37 (abril 2011) de la revista Jaç.

Et recomanem també un interessant post que van publicar els companys de l’AMPLI, el novembre del 2008: Pegasus a Montreux.

1 Comment

  1. Vaja amb Mr. Ziggy, va començar amb un bateria que feia un disc, va continuar amb un grup de rock alternatiu i un grup que evolucionava des del hardcore i ara ens fa una ressenya d’un grup de jazz rock.Ets tota una wikipedia de la música i ens ensenyes molt de musics que potser ens passarien desapercebuts. Hi ha algun estil musical que no dominis?

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.