Banlieues : las revueltas de París. [S.l.] : Eguzki Bideoak, 2010

Les notícies que darrerament ens van arribar sobre Suècia, el paradigma de l’estat del benestar, venien a confirmar una realitat tossuda que normalment s’intenta amagar: l’altra cara de la moneda d’una societat que només promou i s’enlluerna amb l’èxit, el triomf i l’ambició. Les revoltes als barris perifèrics d’Estocolm ens recordaren els enfrontaments que es produïren fa uns anys als banlieues francesos: ciutats dormitoris creades als anys seixanta per absorbir la mà d’obra, en major part immigrant, necessària per a emprendre els processos d’industrialització. A aquestes perifèries s’hi van anar afegint, a partir dels anys noranta, la població amb rendes baixes que no pogueren afrontar la pujada de preus dels habitatges i l’especulació urbanística als centres de les ciutats. La precarització de les condicions de vida que pateix la població dels suburbis sovint s’ha acompanyat de la segregació, la criminalització i la pressió policial, ja sigui en forma de batudes contra sense papers o de repressió als joves desocupats considerats pseudo-delinqüents. I quan es succeeixen les situacions de tensió una espurna pot encendre el foc.

El 2005, els banlieues francesos van encendre aquest foc, evidenciant les contradiccions del sistema econòmic neoliberal, quan a Clichy-sous-Bois, a les afores de París, dos joves van morir quan s’amagaren en un transformador elèctric mentre fugien de la policia. Aquest fet va desencadenar una onada de disturbis a moltes ciutats franceses, obligant al govern a decretar l’estat d’emergència. Els barris desafavorits de la perifèria només surten a les notícies quan els mitjans de comunicació capturen imatges de cotxes cremant envoltats de flames, de joves descontrolats llençant pedres contra la policia, o de veïns patrullant contra la venda de droga.

El mitjans, un cop coberta la dosi necessària de violència per a la seva secció de successos, un cop confirmada la idea en l’imaginari popular que la gent de la perifèria és poc més que salvatge, donen pas a la secció d’esports, de cultura o del temps amb les notícies exclusives sobre el fitxatge del darrer astre brasiler, les últimes estrenes cinematogràfiques de Hollywood, o amb el solejat cap de setmana de platja que s’aproxima; enterrant en els soterranis informatius les dades d’atur, la falta de recursos educatius i culturals, les deplorables condicions en que es troben els habitatges, la falta de manteniment de l’espai públic, les diferències econòmiques i d’esperança de vida que pateixen els barris de la perifèria amb els barris benestants de la ciutat… no interessen les dades que reflecteixen l’origen de la injustícia social, la violència institucional, l’assetjament policial, la discriminació, la marginació, la falta d’infraestructures, la privatització dels serveis públics, les condicions de vida insuportables que pateixen aquests barris.

Però, les causes que van provocar les revoltes a les banlieues el 2005, tot i ser espontànies, no van ser fortuïtes o accidentals, i en sí mateixes contenien una forta càrrega ideològica i política, tal i com ens mostren els documentals d’aquest dvd, que aborden les revoltes als banlieues des de diversos punts de vista:

– Amb el títol Banlieue, el primer documental recull diferents entrevistes a joves dels banlieues, on expressen la repressió i intimidació que reben de les diferents forces d’ordre públic i les dificultats que pateixen per organitzar-se, així com la criminalització de les associacions culturals que han intentat engegar en els barris.

– El segon documental, J’aime la France, analitza, mitjançant entrevistes a immigrants de segona generació, el procés migratori des d’Algèria, i la penosa situació en que arribaren els seus progenitors, així com l’actitud dòcil de les primeres persones migrades, sempre amb por a ser expulsades del país, i la diferència amb les següents generacions, ja nascudes a França i amb plena consciència dels seus drets com a ciutadans.

– El documental Le Meute, mostra el paper que ha desenvolupat del hip hop francès a les revoltes, i la repressió que pateixen els grups de música rap que han donat suport a les lluites al banlieues.

– A Le Monde Est à Nous, el documental entrevista a dos militants del MIB (Moviment d’Immigrants i Banlieus) que, des del seu activisme social, ens aporten la vessant més conscienciada mostrant el rerefons polític i el calatge ideològic de les revoltes.

– A No-CPE, es recullen imatges dels enfrontaments entre estudiants i la policia i, mitjançant entrevistes, es mostren les diferències entre les mobilitzacions entre els estudiants del centre de París i els dels barris perifèrics, i la diferència del suport rebut els uns i els altres.

– L’últim documental, Mix VJ, és una composició musical amb imatges de les revoltes.

Per a completar la informació dels documentals, també podeu consultar:

• el llibre de Loïc Wacquant, Pàries urbans : Gueto, banlieues, Estat. Barcelona : Edicions de 1984, 2007
• el fanzine de Gavroche, La revuelta de los banlieusards
• el web del MIB (Mouvement de l’Immigration et des Banlieues)
• el web de l’FSQP (Forum Social des Quartiers Populaires)
• un reportatge recent al diari El País sobre els banlieues francesos
• uns vídeos sobre la tasca del MIB